Baró d’evel: Là

10/07/2018

La vida en un loop

El circ català contemporani té un estendard, ja definitiu, que ha entomat els reptes del més impur de tots els gèneres escènics, que n’ha assumit la tradició per a explorar camins de transformació poc transitats fins ara. Baró d’Evel escull a la poesia per a mirar de fer visible la feblesa de l’ésser humà, la necessitat de dir i les incongruències del llenguatge.

Els dos personatges de  experimenten l’angoixa del no poder o no saber dir, ni com dir-ho, de com acostar-se a l’altre, de com ensamblar els ritmes de la parella (parella de dos, no necessàriament sentimental) fins a ajustar modes de vida i visions de món diferents. Cada ¿escena? té una estructura similar a : hi ha una temptativa de comunicació que troba un obstacle, la qual cosa duu al desconsol, que només podrà apaivagar una cançó. La música (Blaï Mateu canta un Lament de Dido colpidor) com a conquesta dels homes i les dones en el seu combat etern per a trobar la bellesa.

Els entrebancs en la quotidianitat esdevenen una mena d’espasmes sonors i físics en forma de bucle que només la bellesa i l’harmonia són capaces de desencallar. Mateu i Decourtye són a l’escenari l’epítom d’una generació que ha oblidat el llenguatge i mira de recobrar-lo. I ho fan utilitzant tots els mitjans que tenim a l’abast: el cos, la veu, l’ànima…

Baró d’Evel descarta l’optimisme naïf com a to per a l’espectacle i prefereix l’esperança en nosaltres mateixos i el sentit de l’humor, que, de passada, posa en evidència les nostres mancances. comença amb un espai buit completament blanc. immaculat, i acaba amb aquell mateix espai, també buit, tacat, guixat, trencat… El que ha passat entre mig, és la vida.


Tot el que necessites per anar al teatre

Baró d’evel: Là

Baró d’evel: Là

Poesia, moviment i circ contemporani formen part de l’univers insòlit i personal d’uns artistes que porten al festival la primera part del díptic escènic Là, sur la falaise, en el qual tenen la complicitat… d’un corb.

Sinopsi

Ja passava a Bèsties, que es va poder veure per última vegada al Mercat de les Flors fa uns mesos i que, amb cavall i algunes aus a la pista, va ser la darrera creació de la companyia abans d’aquest conjunt de dues peces. Ara, la companyia francocatalana integrada per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias (fill, per cert, del conegut pallasso Tortell Poltrona) porta als escenaris barcelonins , primera part del díptic escènic Là, sur la falaise, que si es compleixen les previsions es podrà veure l’any 2019. Totes dues peces, concebudes com a vasos comunicants, parteixen d’un mateix impuls d’explorar les oposicions (entre el negre i el blanc, entre l’equilibri i el desequilibri…) i també les moltes cares del treball amb animals. Ho veureu a , una peça per a dos humans, un micro, un corb anomenat Gus i dos colors: els mateixos blanc i negre de les plomes de l’au. Decourtye i Mateu exploren aquí els conceptes d’equilibri i desequilibri, mentre intenten trobar els límits de la veu humana, del ritme i de la llum. Sobre ells, lliure per l’escenari, el corb representarà el món de les creences i supersticions, però també la llibertat i la lleugeresa. Tot passa en un escenari d’una claror immaculada que, a poc a poc, s’anirà transformant en una exploració de la dualitat, que és un dels signes d’identitat de la peça.

Potser, com diuen els mateixos creadors, funciona com un pròleg de la futura La falaise, la segona peça que veurem l’any vinent i que està protagonitzada per vuit intèrprets, els mateixos dos colors (el blanc i el negre) que la lliguen a i uns col·laboradors molt animals, entre els quals un cavall i algunes aus.

Com és habitual, Baró d’evel torna a col·laborar en aquesta ocasió amb Maria Muñoz i Pep Ramis, integrants de la companyia de dansa Mal Pelo, però també amb l’autora i dramaturga Barbara Métais-Chastanier.

Video

Fotos

Baró d’evel: LàBaró d’evel: Là

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

Sigues el primer en deixar la teva valoració.