Quan llegeixes que l’obra la protagonitzen un home, una dona i un corb comencen els dubtes sobre el que t’espera en el teatre. Si veus que l’espectacle es cataloga com de circ també costa fer-se’n una idea. Però finalment Baró d’Evel sempre sorprèn. Aquesta companyia franco-catalana, capitanejada pel fill de Tortell Poltrona, fa una magnífica barreja de dansa, teatre, exercicis d’equilibri i treball amb animals. Potser sí que és circ, però en tot cas un circ avantguardista i innovador, que explora nous camins i que fusiona els gèneres fins a difuminar-los o confondre’ls.
Là és la primera part d’un díptic, i segurament sorprendrà per la seva senzillesa i el seu minimalisme formal. A partir de dos colors (el blanc i el negre del corb Gus) i un micro que també acaba sent coprotagonista, els intèrprets expliquen la història d’una parella. A partir de sons, alguna cançó i gestos molt precisos acabem veient les dificultats d’una relació, amb les seves discussions, les seves relacions sexuals, la ruptura i també la reconciliació, etc. Costa d’explicar tot el que els intèrprets transmeten, però costa tan poc de sentir… Tant Blaï Mateu Trias com l’esplèndida Camille Decourtye ens toquen l’ànima i el cor amb la seva relació escènica. I que vigilin amb el corb, que és un roba-escenes de primera categoria…