Les cotilles, peça de roba típicament femenina que, a força d’oprimir el cos de les dones, modelava la seva figura, eren fabricades tradicionalment amb barbes de balena. Aquest element tan suggerent serveix com a títol i metàfora central d’aquest interessant espectacle que parla de les diferents formes d’opressió (físiques, socials i polítiques) que han hagut de patir les dones al llarg del temps… i, fins i tot, encara avui pateixen. Ana Maria Ricart ha construït una magnífica dramatúrgia barrejant la història de la doctora Aleu i Riera (primera dona llicenciada en medicina de l’estat espanyol) amb frases de la seva tesi doctoral, notícies, anuncis de l’època i diferents testimonis. D’aquesta manera, l’obra resulta un conjunt de fascinants punts de vista, necessari, combatiu i divertit sense renunciar a components veritablement personals. El muntatge utilitza el text però també cançons, música i dansa per traslladar la seva denúncia amb originalitat i tendresa, resultant, en global, un treball interpretatiu en grup impecable, alguns fragments del qual, però, brillen més que d’altres. En qualsevol cas, el seu esperit crític és tan catàrtic com satisfactori, seguint la tendència d’altres propostes feministes recents com Aüc o els espectacles de Laia Alsina Ferrer que, pel que sembla, són (i esperem que així continuï sent) cada vegada més habituals als nostres escenaris.
Enllaç copiat!