Una comèdia que no ho és tant i que provoca incomoditats

En principi no teníem previst veure-la. Els comentaris en el grup de Facebook “Teatre, l’opinió dels espectadors”, ens va fer decidir a comprar les entrades. I podem dir que ha estat una sorpresa i una confirmació dels comentaris positius que havíem llegit. Pensem que no es tracta d’una comèdia si bé és cert que el text conté gags que ens han fet riure, però creiem que són uns gags molt encertats i en el moment just per tal d’anar suavitzant el drama que en realitat estem veient.
Un text escrit a quatre mans per Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez i dirigit pel primer.
D’una banda ens parlen de l’egoisme dels fills que fan servir els avis com a cangurs dels seus fills adduint la manca de temps, la feina o els diners…. …. i de la problemàtica de les segones parelles amb els fills dels ex i que no accepten com a propis.
… i de la comoditat dels fills que no troben mai el moment de “volar” i que es creuen amb el dret de continuar actuant com quan eren petits i anaven a escola.
… i del dret que pensen que tenen els fills a disposar d’un patrimoni o uns estalvis que encara no són seus.
… i de les relacions de parella.
… i de les mares protectores que no volen enfrontaments amb els fills encara que renunciïn a coses.
Els personatges creats són totalment creïbles i la combinació dels temes seriosos amb diàlegs divertits ho fan encara més proper i culpabilitzador.
Una comèdia que no ho és tant i que provoca incomoditats; una bona proposta.
Si voleu llegir la crònica sencera, nomès heu de clicar AQUÍ