Al principi de temporada en adquirir el nostre abonament de dansa al Mercat de les Flors, ens vam fixar especialment en els espectacles que integraven l’itinerari “Partitures” i en revisar els vídeos, un dels espectacles que ens van atreure més, va ser aquest AUGURI.
Sembla que alguns crítics conservadors han titllat aquesta proposta coreogràfica de poc menys que d’una presa de pèl, al no considerar-la dansa i en tot cas “teatre en moviment”, pel sol fet que durant la meitat de la proposta els 22 ballarins que la interpreten ho fan corrent en una carrera que a primera vista sembla caòtica.
A nosaltres literalment ens ha fascinat, malgrat que inicialment el primer quart d’hora ens va descol·locar per la seva excessiva lentitud i per la foscor en el que s’executaven els moviments de la coreografia; en finalitzar l’espectacle i veure’l en perspectiva hem entès que aquell inici era totalment necessari, perquè després i a poc a poc l’acció es converteix en una explosió de moviments escènics, on tot està absolutament mil·limetrat i sense cap oportunitat a fer improvisació.
Una coreografia amb 1.140 entrades totalment pautades i amb una estructura molt rígida.
En gira es belluguen 30 ballarins que es van rellevant perquè es tracta d’una peça molt exigent físicament parlant; per això viatjant amb ells un equip d’osteòpates, fisioterapeutes i massatgistes… i abans de cada representació, durant hora i mitja, els ballarins reben un entrenament de preparació física per un entrenador especialista en atletes olímpics.
Els ballarins són de físics completament dispars, malgrat que tots tenen una molt bona capacitat física, d’edats que van des de 23 anys fins al 56, perquè han de córrer al límit de la seva capacitat; malgrat que els entrecreuaments en la seva carrera semblen sortides d’un caos, la realitat és que posseeixen una harmonia claríssima.
Efectivament, Olivier tenia raó, aquest AUGURI és una bogeria meravellosa.
Per llegir la crònica original sencera no només cal clicar en aquest ENLLAÇ