Tot el que necessites per anar al teatre

Art: Yasmina Reza i la fórmula de la Coca-Cola

Art
5/11/2016

Ja fa més de vint anys que Yasmina Reza va estrenar el seu artefacte més pur i exitós. En aquell moment, Art va suposar l’encaix perfecte entre la comèdia de boulevard i el teatre pseudo intel·lectual, que permet riure… però amb criteri. També va brindar la possibilitat de reunir tres actors brillants perquè brillessin encara més amb uns diàlegs enginyosos i certament irònics. Tot allò va funcionar a més de mig món, i el més curiós és que 22 anys més tard encara segueix funcionant. La pàtina d’intel·lectualitat ha quedat un pèl diluïda i l’autora no ha aconseguit superar el seu propi text, però el ritme intern de la peça i la composició dels tres personatges -no sempre tan subtil com es pretén- continua convencent a nous espectadors.

La versió de Miquel Górriz -recordem les famoses versions de Josep Maria Flotats i Ricardo Darín- és neta, precisa i elegant. Aconsegueix fer oblidar antics referents i dona a tot el conjunt un aire fresc i pretesament naturalista. Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva fan la resta amb les seves interpretacions, ja sigui tirant de professionalitat, de veterania i fins i tot de recursos habituals en aquest tipus d’obres. Compleixen amb escreix el que se’ls demana, i el públic els victoreja al final com si acabés de veure les millors interpretacions de les seves respectives carreres. No és així, però la màgia (o el que sigui) d’aquesta obra ho ha aconseguit… un altre cop.

← Tornar a Art