En el programa del Grec consta com a espectacle de dansa, però està clar que Appearance és més aviat un happening, una performance o fins i tot una instal·lació més pròpia de museus o sales d’art que no pas d’una sala de teatre. No vull treure mèrits a un muntatge que hipnotitza i que transmet amb claredat el seu missatge, però potser no estem acostumats a assistir a aquest tipus d’esdeveniments sense previ avís i amb una catalogació que no li escau. Ahir a la nit tothom mostrava estranyesa davant del cos de tres ballarines que repetien, sense parar, una sèrie de moviments i accions durant dues hores. Estava clar que l’efecte de la llum damunt dels cossos i de la vestimenta que duien provocava una sèrie d’imatges impactants, però als deu minuts ja havíem captat l’essència del suposat espectacle. Als vint, ja començàvem a entrar en una mena de nirvana que podia abduir-nos. Als quaranta minuts, més o menys, si no havies entrat en estat d’hipnosi la opció més lògica era desertar… I és que al final passa com en alguns espectacles que utilitzen la hipnosi de veritat, que o bé hi poses molta fe de la teva part o acabes pensant que t’estan prenent el pèl.
Enllaç copiat!