Ànsia (Crave)

14/03/2019

Suite de l’angoixa per a violí sol

Sarah Kane fou una dramaturga londinenca, nascuda a principis del 70, que no va arribar a veure mai el nou mil·leni. Escriptora de culte al Regne Unit, la seva curta però intensa obra transita, de la forma més poètica, pels llocs més inhòspits: l’anorexia, les addiccions, la violència, l’abús o el suïcidi. Va ser aquesta la manera amb la que va acabar amb la seva vida, amb 28 anys acabats de fer, quedant-se a les portes del famós club dels 27; el tràgic grup d’artistes —Winehouse, Cobain, Hendrix, Joplin— que moren a aquesta edat, la majoria, també per suïcidi.

Ànsia és un collage d’històries, o bé un prisma de vivències que no pertanyen a cap història, o que pertanyen, en realitat, a totes les històries. És això: les històries de la humanitat —les més fosques i incòmodes— ficades dins d’una coctelera, amb uns quants glaçons calents, tot ben sacsejat. El resultat: un còctel fumejant, d’infinits sabors, difícil de catalogar, difícil d’empassar. Tanmateix, interessant, captivador. Obsessiu.

El treball de direcció és excel·lent, com també ho és el disseny escènic, amb un violinista en directe que pren un pes molt important a l’hora de mantenir la tensió i l’atenció quan, de tant en tant, el cap s’escapa de tanta ansietat, densitat i intensitat, textual i interpretativa.

Perquè també cal destacar, per damunt de tot, la fantàstica feina que fan tots i cadascun dels quatre intèrprets que, a més de recordar un text de cues impossibles, dit amb claredat, precisió i ritme, són també capaços de sostenir uns personatges polièdrics, que transiten magistralment, en constant equilibrisme, pel calidoscopi emocional que proposa l’obra. I ho fan de manera consistent, gens literal, tant a nivell coral com de forma individual.


Tot el que necessites per anar al teatre

Ànsia (Crave)

Ànsia (Crave)

A Ànsia (Crave) quatre veus es pregunten, s’acusen i es busquen com a eriçons a la recerca de calor. Quatre monòlegs entrellaçats reverberen com un ressò de cadascun, esperant desesperadament una resposta.

‘What shall I do now? What shall I do?

I shall rush out as I am, and walk the street

With my hair down, so. What shall we do tomorrow?

What shall we ever do?’

Recordant a The Waste Land, de T. S. Eliot, quatre veus s’escolten, s’acusen, es pregunten i es qüestionen. Quatre monòlegs entrellaçats reverberen com un ressò de cadascun, esperant desesperadament una resposta.

Una resposta que no arriba.

A, B, C i M semblen comunicar-se com si fossin una sola veu que sorgeix salvatge des de la foscor, com un monstre incomprès i solitari que demana amor des del centre del món sense que la seva queixa sigui escoltada.

Abandonats a la seva sort, en un món en ruïnes, aquestes quatre veus lluiten contra les seves pors i el dolor que les persegueix quan entren en contacte amb la realitat.

Dissabte 16 de març. Col·loqui al acabar la funció 'Ment oberta' organitzat per recomana.cat

Divendres 22. Col·loqui amb Marta Tirado (de l’equip de Blasted del TNC)

Marta Tirado, Graduada en Direcció escènica i Dramatúrgia (Institut del Teatre) i membre del grup de recerca de la UB “Contemporary BritishTheatre Barcelona” (CBTBarcelona). Actualment escriu una tesi sobre la dimensió ètica del teatre de Sarah Kane, dirigida per Mireia Aragay. Al treball de màster va analitzar l’obra Crave (Ànsia) des d’una perspectiva poètica. Ha estat ajudant de direcció a Blasted (Rebentats) (dir. Alícia Gorina, TNC).

Diumenge 24: Col·loqui Evangelion + Ánsia (Crave) amb Alex Pler i Loredana Volpe

Parlarem sobre la influència de l’ anime Evangelion en l’espectacle Ánsia (Crave) amb el llibreter de Haiku i especialista en Japó, Alex Pler i amb la directora del muntatge.

Alex Pler, Llibreter de la llibreria Haiku a Barcelona especialitzada en literatura i cultura japonesa. Autor dels llibres: La noche nos alumbrará (2014), El mar llegaba hasta aquí (2015) i El amor desordenado (2016).

Video

Fotos

Ànsia (Crave)Ànsia (Crave)Ànsia (Crave)Ànsia (Crave)Ànsia (Crave)

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • LA CRÍTICA - lacritica.xyz
    LA CRÍTICA - lacritica.xyz
    12345

    La obra más abstracta, metaliteraria e incruenta de Sarah Kane. Los actores están magníficos, y el violín le pone un punto de vis cómica. Difícil, pero muy recomendable.

    19/03/2019
  • Elena Díaz
    Elena Díaz
    12345

    Interpretacions molt potents, un text desolador, una posada imponent, violenta i poètica, amb un ritme sostingut de principi a fi

    12/03/2019