Ànsia (Crave)
11/03/2019
un text de soledat, ple d’angoixa

Entrem de nou en la realitat de Sarah Kane. Sembla que és un text que no és proper a la vida. Tot el contrari, és un teatre una mica cruel. En Ànsia (Crave) són quatre veus que escoltem i que en cap moment podem saber exactament que passa amb ells, no ens deixa entrar en el seu propi món.

No sabem on es troben aquestes quatre veus, aquests quatre personatges ja que no ens ubica i tampoc ens indica en quin any estan. Quatre persones que sembla que volen finalitzar amb la seva ànsia i que per diferents motius de la vida és posen en contacte. El dolor de l’alliberació. La memòria, el pitjor dolor que ningú no pot arribar a renunciar.

Crave” segons he vist, significa necessitar amb certa urgència, tenir caprici, requerir, suplicar, demanar, anhelar, ansiar, desitjar, demanar..  De tot això tracta de l’obra.

És un text on es veu la soledat, l’angustia, d’una persona (o personatges, així en plural) que no pot dónar i rebre. És un crit d’una persona, d’una obsesió i d’una destrucció.

L’obra pot arribar a desesperar i excitar ja que parla de la soledat, el desamor, la crueltat i del dolor. Però amb tot, et fa reflexionar. És un monòleg a quatre veus, hi ha moments en que he cregut que han estat les veus del cap que comencen a parlar, a dir les paranoies d’una única persona.

Per moments sembla que em parla una víctima, un executor o un testimoni d’un moment important i que en cap moment podem saber de quin moment ens parlen. Peronatges que semblen agafats a l’atzar, ens parla una dona que vol ser mare i no pot, d’un pedófil, de víctimes, personatges desesperats,.. res de gent feliç

El climax ha arribat quan ens hem quedat en la foscor de la sala, i la veu ha pres tota la força. Sense cap mena d’artífex, la veu, la paraula, el text i la desesperació a arribat amb més força.  En aquest moment l’acció de l’obra és la paraula.

 

Pots veure la meva opinió sencera al següent enllaç

Tot el que necessites per anar al teatre

Ànsia (Crave)

Ànsia (Crave)

A Ànsia (Crave) quatre veus es pregunten, s’acusen i es busquen com a eriçons a la recerca de calor. Quatre monòlegs entrellaçats reverberen com un ressò de cadascun, esperant desesperadament una resposta.

‘What shall I do now? What shall I do?

I shall rush out as I am, and walk the street

With my hair down, so. What shall we do tomorrow?

What shall we ever do?’

Recordant a The Waste Land, de T. S. Eliot, quatre veus s’escolten, s’acusen, es pregunten i es qüestionen. Quatre monòlegs entrellaçats reverberen com un ressò de cadascun, esperant desesperadament una resposta.

Una resposta que no arriba.

A, B, C i M semblen comunicar-se com si fossin una sola veu que sorgeix salvatge des de la foscor, com un monstre incomprès i solitari que demana amor des del centre del món sense que la seva queixa sigui escoltada.

Abandonats a la seva sort, en un món en ruïnes, aquestes quatre veus lluiten contra les seves pors i el dolor que les persegueix quan entren en contacte amb la realitat.

Dissabte 16 de març. Col·loqui al acabar la funció 'Ment oberta' organitzat per recomana.cat

Divendres 22. Col·loqui amb Marta Tirado (de l’equip de Blasted del TNC)

Marta Tirado, Graduada en Direcció escènica i Dramatúrgia (Institut del Teatre) i membre del grup de recerca de la UB “Contemporary BritishTheatre Barcelona” (CBTBarcelona). Actualment escriu una tesi sobre la dimensió ètica del teatre de Sarah Kane, dirigida per Mireia Aragay. Al treball de màster va analitzar l’obra Crave (Ànsia) des d’una perspectiva poètica. Ha estat ajudant de direcció a Blasted (Rebentats) (dir. Alícia Gorina, TNC).

Diumenge 24: Col·loqui Evangelion + Ánsia (Crave) amb Alex Pler i Loredana Volpe

Parlarem sobre la influència de l’ anime Evangelion en l’espectacle Ánsia (Crave) amb el llibreter de Haiku i especialista en Japó, Alex Pler i amb la directora del muntatge.

Alex Pler, Llibreter de la llibreria Haiku a Barcelona especialitzada en literatura i cultura japonesa. Autor dels llibres: La noche nos alumbrará (2014), El mar llegaba hasta aquí (2015) i El amor desordenado (2016).

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • LA CRÍTICA - lacritica.xyz
    LA CRÍTICA - lacritica.xyz
    12345

    La obra más abstracta, metaliteraria e incruenta de Sarah Kane. Los actores están magníficos, y el violín le pone un punto de vis cómica. Difícil, pero muy recomendable.

    19/03/2019
  • Elena Díaz
    Elena Díaz
    12345

    Interpretacions molt potents, un text desolador, una posada imponent, violenta i poètica, amb un ritme sostingut de principi a fi

    12/03/2019
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.