Omplint els forats en blanc

Angle Mort

Angle Mort
09/08/2021

L’any 2018 Roc Esquius i Sergi Belbel van tenir la seva primera, i fructífera, col·laboració a Sàpiens. Ara han tornat a unir forces, aquest cop en la construcció d’un text conjunt que suposa un artefacte o enginy teatral ben suculent. Es tracta d’una història d’ambient laboral (un directiu ha d’acomiadar a un dels seus tres treballadors) explicada simultàniament en dos ambients diferenciats. A la primera part escoltem només el que passa en un dels ambients i veiem -però no entenem- el que passa a l’habitació del costat… No serà fins a la segona part quan repetirem tota l’acció omplint els forats que abans havien quedat en blanc.

Des del principi tenim clar que el que no s’escolta acabarà tenint molta importància, però potser la resolució de tot plegat triga massa en arribar. I és que costa riure d’una situació que provoca certa estranyesa i que, passats uns minuts, ja sabem que és complementària d’una altra. Per això funciona molt més la segona part, la que dona llum als angles morts i ens mostra totes les petites misèries o les grans virtuts dels quatre protagonistes. Uns personatges, per cert, que són interpretats amb energia i un gran sentit del ritme per Ramon Godino, Alberto Lozano -divertidíssim com a comptable estrafolari-, Berta Bahr i Rafaela Rivas.

La direcció de Lluís Elías és igual d’enèrgica i trepidant, tot i que a moments potser exagera alguns elements i proposa situacions que haguessin quedat millor un pèl rebaixades. Sigui com sigui, l’espectacle es gaudeix de principi a fi i proporciona a l’espectador la satisfacció d’anar omplint de contingut les llacunes argumentals. No hi ha res que agradi més que tancar enigmes, i amb aquesta obra la resolució està assegurada.

 

← Tornar a Angle Mort

Enllaç copiat!