Tot el que necessites per anar al teatre

Amarillo: Quan el sud mira cap al nord i el nord no mira cap el sud.

Amarillo
11/04/2014

Teatre físic, que juga amb les emocions. Moviment, projeccions, llum, un text actual i de denúncia.

Un inmigrant, la seva motxila, una garrafa d’aigua, les sabates i el menjar. Un paisatge que va alterant a partir del joc que realitza durant tota la seva funció amb la sorra present d’inici a final.

Tal com s’ha presentat,  Amarillo ens trasllada a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, una de les barreres més representatives d’un món globalitzat. Tot i que el podem traslladar sense cap tipus de problema a Europa i Àfrica.

Juga amb les imatges, les llums i el moviment. Amb imatges impactants i moments emotius, encara que amb molts alts i baixos.  Tot i que és una bona obra per poder reflexionar, pensar i posteriorment comentar.

Text totalment actual, i més amb el que ha succeït aquests dies a la nostra frontera, compromès amb el que explica i de denúncia. Una d’aquelles obres que surts amb l’estómac tocat, i que un cop que han passat unes hores reflexiones sobre el que has vist. Tot i …

← Tornar a Amarillo