Pot la intel·ligència artificial suprimir la soledat ?

Alba (o el jardí de les delícies)

Alba (o el jardí de les delícies)
30/11/2018

Una proposta escrita per Marc Artigau, dirigida per Raimon Molins, obra guardonada amb el Premi Quim Masó 2017 i que s’ha pogut veure previament a Temporada Alta.

ALBA és un muntatge que es planteja quins són els reptes de l’era digital i com es viuran en el futur aspectes com l’amor, el sexe o l’amistat. ALBA és un thriller de ciència-ficció, una història de robots que ofereixen companyia a les solituds humanes.

Montse Guallar es Alba, una professora jubilada, doctora en història de l’art, que prepara una conferència sobre el quadre de Jheronimus van Aken, El Bosco, “El jardí de les delícies”. Alba ha adquirit un sistema d’intel·ligència artificial perquè li faci companyia i l’ajudi en les tasques domèstiques. Ha decidit que sigui una rèplica d’ella mateixa quan tenia 23 anys.

Claudia Riera és J. la seva acompanyant que ha de guardar els records de l’Alba. És un robot capaç de tenir empatia i que pot fer qualsevol cosa que se li demani, tan física com mentalment i pot ser amiga, amant, serventa i alhora ser magatzem de records i coneixements.

Lluís Marco, és l’home, al que l’autor no ha donat nom. És professor de literatura i havia estat company sentimental de l’Alba. Ara són amics. Queda astorat quan coneix a J. Està veient a l’Alba quan la va conèixer i se’n va enamorar. Aquesta similitud el pertorba profundament.

L’home vol gaudir de la vellesa en companyia de la seva amiga Alba. Ella vol recuperar un passat que se li escapa a través de J. Però, pot la intel·ligència artificial suprimir la soledat ?

Un drama que es debat entre la soledat i la necessitat d’estimar a l’altre i a un mateix.

Un espai escenogràfic d’Emilio Valenzuela que està format per dos mòduls que es mouen construint diferents espais i situacions, al mateix temps que serveixen de pantalles a l’extraordinari desplegament audiovisual de Joan Rodon. Un sistema de projeccions de vídeo sobre vidres hologràfics permeten als actors moure’s dins del quadre del Bosco o interactuar amb les imatges prèviament gravades. Un llenguatge visual magnífic.

L’equip artístic el completen David Bofarull en el disseny de llums, Gloria Viguer en el vestuari i Jordi Bonet en el so.

Una proposta que ens ha agradat molt, i ha despertat el nostre interès des del primer moment.

Unes interpretacions magnífiques, que ens hi han transmès la inquietud que provoca l’abassegadora incorporació de la realitat virtual en les nostres vides.

Per veure la ressenya original, només cal que cliqueu AQUÍ

← Tornar a Alba (o el jardí de les delícies)

Enllaç copiat!