Això ja ho he viscut → Biblioteca de Catalunya

14/06/2019

Sempre és possible trobar una sortida

AIXÒ JA HO HE VISCUT (I Have Been Here Before), és un text del dramaturg anglès John Boynton Priestley (1894 -1984), dirigit per Sergi Belbel. Una misteriosa història sobre el fenómen dels “Déja Vu”, la sensació d’haver viscut amb anterioritat una situació, o descobrir que un lloc nou no és desconegut per nosaltres.

Aquesta és la tercera de les obres de J.B. Priestley, escrita el 1937,  que componen les anomenades “Time Plays”, juntament amb “Dangerous corner” i la reconeguda “Time and The Conways“. En aquestes tres obres dramàtiques, el dramaturg anglès explora de manera magistral les paradoxes i les teories de John William Dunne sobre el temps no lineal, els “records del futur” i els somnis premonitoris.

La proposta té una base argumental força simple que no volem desvetllar massa, perquè pensem que un dels punts forts d’aquesta peça és justament el misteri que l’envolta. Sis personatges magistralment interpretats per Míriam Alamany, Carles Martínez, Sílvia Bel, Jordi Banacolocha, Lluís Soler i Roc Esquius.

En una casa rural al nord d’Anglaterra, regentada per la Sally Pratt (Míriam Alamany) i el seu pare Sam Shipley (Jordi Banacolocha), el matrimoni Ormund, la Janett (Sílvia Bel) i el Walter (Lluís Soler) coincideixen amb el jove professor Oliver Farrant (Roc Esquius)  i amb el doctor Görlter (Carles Martínez), un erudit alemany, de caire misteriós que trastoca l’harmonia del lloc i de totes les persones que hi fan estada o hi viuen.

Tots els hostes tenen la sensació que allò ja ho han viscut alguna vegada i la neguitosa sensació que s’acosta una tragèdia inevitable. Només el doctor Görlter mirarà d’actuar. Descobrirem que tots ells estan lligats per vincles que interrelacionen les seves vides i els fa interdependents.

Un text que fa trontollar la temporalitat dels fets que vivim, que ens pertorba perquè posa en dubte l’objectivitat i la lògica “passat-present-futur”, i que, tot i les explicacions científiques del fenomen, pot causar-nos angoixa i inseguretat.

Carles Martínez, l’enigmàtic doctor Görlter és qui desplega el pensament filosòfic de Dunne amb la teoria del temps en espiral i el convenciment de què hi ha cicles temporals en què una petita variant fa que no tornis al punt inicial, sinó que encetis un cercle nou en una altra realitat.

Però al mateix temps és un text que obre la porta a l’esperança, en pensar que les persones podem intervenir i canviar la deriva dels esdeveniments. Una obra lluminosa que vol mostrar que sempre, sempre, hi ha una sortida.

Una posada en escena amb claus molt cinematogràfiques que segons ens va comentar el mateix Belbel, oscil·la entre dos referents del cinema, Alfred Hitchcock i David Lynch, el primer mestre de la tensió a través del coneixement (l’espectador sap qui és l’assassí), i mestre de la tensió pel desconeixement en el segon cas. Una perfecta combinació del thriller i l’angoixa que genera el desconeixement en una casa rural aïllada i envoltada de boira.

L’escenografia de Max Glanzel i el vestuari de Nina Pawlowsky ens remeten a l’època d’entreguerres, a l’Anglaterra de finals dels anys 30. Magnífic el disseny de so (amb més de 200 efectes diferents) de Jordi Bonet i la llum de Kiko Planas.

Una molt recomanable proposta, dirigida mil·limètricament, on les interpretacions i la posada en escena ens manté atrapats a la cadira i ens fa que, tot i la llarga durada de l’obra, ens quedem amb ganes de mes ……

Amb ganes de llegir el text que han publicat L’editorial Comanegra i l’Institut del Teatre dins de la col·lecció de textos teatrals Dramaticles.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ


Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 28,00€

Comprar Entrades

Això ja ho he viscut

Això ja ho he viscut

Sergi Belbel aposta per Això ja ho he viscut una misteriosa història de J.B Priestley sobre el fenòmen dels ‘Déja Vu’, la sensació d’haver viscut anteriorment una situació absolutament desconeguda per a nosaltres fins aquell moment. A escena: Míriam Alamany, Carles Martínez, Sílvia Bel, Jordi Banacolocha, Lluís SolerRoc Esquius.

Sinopsi

En una pensió rural dels prats de North York, al nord d’Anglaterra, tres individus, el matrimoni Ormund i el professor Farrant, es veuen induïts sense voler-ho a una confrontació fosca i molt estranya. Tots tres tenen la sensació que allò ja ho han viscut alguna vegada, però cap d’ells ensuma que la tragèdia s’aproxima. El doctor Görlter, un físic alemany, estrafolari i misteriós, mirarà d’impedir el desastre.

El director diu:

…(I Have Been There Before) és la tercera de les obres de J.B. Priestley que componen les anomenades “Time Plays”, juntament amb “Dangerous corner” i la reconeguda “Time and The Conways“. En aquestes tres obres dramàtiques, el dramaturg anglès explora de manera magistral les paradoxes i les teories de John William Dunne sobre el temps no lineal, els “records del futur” i els somnis premonitoris. Això ja ho he viscut, escrita el 1937, i com el seu mateix títol suggereix, tracta una de les sensacions més estranyes i enigmàtiques que ens puguin passar a les nostres vides -i a qui no li ha passat mai?: l’anomenat “Déja Vu”, la sensació d’haver viscut anteriorment una situació absolutament desconeguda per a nosaltres fins aquell moment. Una sensació que fa trontollar la temporalitat lineal, “cronològica”, dels fets que vivim, que ens pertorba perquè posa en dubte l’objectivitat i la lògica “passat-present-futur”, i que, tot i les explicacions científiques del fenomen, pot causar-nos angoixa i inseguretat.

A l’obra de J.B. Priestley, sis personatges en un entorn rural, un petit hotel idíl·lic lluny del brogit de la ciutat, es troben de cop immersos en un trasbals inesperat quan un hoste, un home estranger amb un aspecte excèntric, els adverteix que aquell serà l’escenari d’una horrible desgràcia en un futur immediat perquè ell ja ho ha viscut. A partir d’aquí, s’encadenaran els fets en una espiral que es balanceja constantment entre la realitat i el somni, el present i el futur anunciat, la ciència i la malastrugança, i finalment, entre l’acceptació de la desgràcia i les ànsies desesperades dels personatges per canviar el seu futur.

Sergi Belbel

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Video

Fotos + fotos

Això ja ho he viscutAixò ja ho he viscutAixò ja ho he viscutAixò ja ho he viscutAixò ja ho he viscut

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • Claudi Puig Paloma
    12345

    Interessant. Dues hores i quart que no es fan llargues. Una gran interpretació de tots plegats, especialment de Lluis Soler.
    Una gran nit.

    18/07/2019
  • Xavi Hernández
    12345

    Fe d’errates: evidentment volia dir Lluís Soler i no Lluís Homar. Disculpeu

    11/07/2019
  • Xavi Hernández
    12345

    Espectacle molt recomanable en un teatre molt especial. Per mi el text és excel·lent, senzill d’entendre tot i les explicacions científiques sobre el temps. La història t’atrapa ràpidament i l’ambient generat a la sala amb la il·luminació (magnífica) i el so (immillorable per a la història) t’endinsa directament a l’entorn on té lloc l’acció, generant una experiència molt satisfactòria.
    L’escenografia és senzilla però molt efectiva. Els personatges es mouen contínuament per tot l’espai però això no evita que les columnes molestin una mica i t’hagis de moure de la cadira, per poder veure totes les expressions dels personatges.
    En quant al treball actoral trobo força desequilibri. Hi ha uns personatges que treballen d’una manera molt natural però altres se’ls hi veu una mica forçats. El més fluixet és el Roc Esquius que no se li veu còmode en tota l’obra fent que no t’arribi la seva història. La sorpesa per a mi ha sigut descobrir a un Carles Martínez fent un paper extraordinari tot i que penso que encara se li podria haver tret una mica més de suc al peculiar personatge que interpreta. El Lluís Homar excepcional, la Sílvia Bel molt bé tot i que tenia algunes reaccions una mica forçades, el Jordi Bonacolocha molt natural amb dificultats de dicció sobretot al principi de l’obra i la Míriam Alamany correcte.
    Per una altra banda l’obra és una mica llarga tot i que saben mantenir la tensió i no es perd el fil de la trama, i en aquells moments que sembla que tot està com més pla passa alguna cosa a la sala que et fa “despertar” o connectar més de nou. Per tal de donar tensió de thriller es fan pauses molt llargues i s’enralenteixen les converses fent alguna escena una mica més feixuga.
    Resumint, molt satisfet d’haver tingut aquesta experiència teatral, ja m’ha fet reflexionar, m’ha tingut atrapat i el més indispensable teatralment parlant, ha aconseguit fer-me sentir coses que últimament costa molt de trobar peces que et remoguin una mica.
    Una molt bona opció per escollir anar a veure en aquest GREC 2019!!!!

    11/07/2019
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Ahir a la Biblioteca vaig estar veient aquesta obra de l’escriptor i dramaturg anglès J. B. Priestley dirigida per Sergi Belbel. En aquesta ocasió, Belbel no ha fet cap adaptació deixant el text amb algun petit retall però tal com ho va escriure el seu autor. Ens parla del Déjà vu, aquest fenomen que tots en algun moment hem sentit tot fent una reflexió sobre el misteri del temps. La història en to de thriller ens situa a una fonda rural de la vella Anglaterra on arriba el doctor Görtler (Carles Martínez) buscant allotjament i que sorprèn als hostalers (Miriam Alamany i Jordi Banacolocha) per les seves inquietants preguntes sobre els hostes que han de arribar (Sílvia Bel i Lluís Soler) i els que ja hi són (Roc Esquius). Fins aquí, puc dir. La primera part (90 minuts) manté un bon ritme i em va anar atrapant a mesura que avançava, però en arribar la segona part (45 m.), el meu interès va anar decaient fins arribar a un desenllaç, que no pot amagar els anys que té l’obra. Una correcta posada en escena tot i que crec que s’abusa d’alguns efectes sonors. Bones interpretacions en general, encara que voldria destacar Carles Martínez i Lluís Soler magnífics en els seus personatges. Evidentment no és de les millors espectacles que hem vist de Laperla29 però crec que cal veure-la.

    30/06/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Amantes de los viajes en el tiempo, de los universos paralelos, de los deja vu. Atentos porque esta obra os puede llamar la atención!
    Sergi Belbel nos trae una historia que acontece en una pensión rural del norte de Inglaterra donde varios desconocidos se hospedan en sus habitaciones. Todos han tenido una sensación extraña al llegar. Sienten que ya han estado allí anteriormente y las situaciones que viven ya las han vivido.
    Además… todo parece indicar que una tragedia se acerca y solamente el enigmático y misterioso Dr. Gölter parece saber más de lo que dice y quiere intentar evitar el desastre.

    Por lo pronto la trama atrapa.
    A mí más que la historia que me ha parecido algo sencilla me ha atrapado sobretodo sus efectos de sonido. Una maravilla en la que por momentos parecía que estaba viendo una película o una serie de misterio.
    La iluminación también está a la altura. Y la escenografía es espectacular a la vez que sencilla. Realmente parecía que estuviéramos en una pensión rural.
    Actores estupendos aunque a veces algo sobreactuados en plan novela de sobremesa.
    Y quizás recortaría un poco la duración de la obra que resulta demasiado para una historia sin demasiada complicación.

    Aún así una obra muy disfrutable y diferente de lo que ahora mismo está en la cartelera.

    15/06/2019

Articles relacionats