Adossats → Teatre Romea

8/01/2018

Repte fallit

Diu la saviesa popular que els actors han d’interpretar personatges diferents a ells per a que el procés sigui un autèntic repte. Tenint en compte les obres que escriu, podríem afirmar que Ramon Madaula s’enfronta en Adossats a un repte de primera categoria.  I es que si com a personatge fictici encara la figura de l’artista obsessionat en les creacions incòmodes, transgressores, que impliquin a l’espectador i li generin preguntes, a la vida real és l’autor d’una comèdia en la que, d’entrada,  sembla –i només ho sembla- que hi ha una important falta de missatge.

No trobarem aquí una consciencia en la perspectiva de classes, doncs els “desgraciats” protagonistes “sobreviuen” amb un sou de 3000 euros mensuals. Tampoc hi reconeixerem el pacifisme ni l’animalisme –l’escopeta es converteix en el gran regal de Sant Jordi-. I el suïcidi o la soledat de les persones grans són també tractats amb una esfereïdora lleugeresa. Però potser el més preocupant i demolidor és (un cop més) l’absoluta falta de perspectiva feminista i tolerant amb la resta de cultures. I no només perquè les dones que hi apareixen són mers complements dels personatges masculins –vaja, que només serveixen per netejar el jardí i servir el menjar-, sinó perquè fins i tot s’arriba a culpabilitzar un personatge – dona, pobra i estrangera per a més inri- per plantejar-se la prostitució com a alternativa a la misèria de la seva família. “Si no [te daba el dinero], te ibas con otros”, afirma l’home amb indignació. Poca importància té que que aquest “irse con otros” signifiqui en paraules d’ella exercir en “trabajos poco honrosos”.

Així doncs, potser és millor que la “falta de missatge” quedi amagada entre bromes escatològiques, crits i actuacions sobreactuades des de la primera rèplica. Potser està bé que l’aixafi la vistosa casa escenogràfica que ocupa la platea del Romea. Que els riures del públic –que us asseguro que n’hi havien- l’ofeguin fins a no deixar-ne ni una engruna. Llàstima que tot això no ajudi a que la normalització de conductes racistes i misògines passi de llarg. Aquest és el que hauria d’haver estat el principal repte.


Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 17,00€

Comprar Entrades

Adossats

Adossats

Jordi Casanovas dirigeix Adossats, un text escrit per Ramon Madaula que parteix de la celebració del dia de Sant Jordi per part d’una família catalana de classe mitjana. Amb Jordi Bosch, Carles Canut i Ramon Madaula. 

SINOPSI

23 d’abril. Sant Jordi. Una urbanització de cases adossades al Vallès Occidental. El dia s’allarga, comença el bon temps. Els veïns surten a arreglar el jardí, a fer l’hort, a dinar a fora. Una família de classe mitjana catalana es troba al jardí de la casa del Jordi i la Carme. El pare del Jordi -l’avi- es diu Jordi; el fill del Jordi -el nét- també es diu Jordi. Tres generacions de Jordis celebren plegats el dia del nostre patró. Però ho faran envoltats de roses plenes d’espines, de dracs que treuen foc, de cavallers que potser no són tan valents i de princeses que es reserven un fort caràcter.

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Fotos + fotos

AdossatsAdossatsAdossatsAdossatsAdossats

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Miquel

    Té certa gràcia i està ben dialogada, però és massa tòpica, llarga i bastant masclista.

    10/06/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    No la vaig veure al Romea i ahir estant de gira, la vaig recuperar al Joventut de l’Hospitalet i tant de bo hagués fet cas a la intuïció i no hagués anat a veure-la. Intueixo que Madaula vol fer una reflexió sobre la nostra societat i més en concret sobre la manca de relació i comunicació entre els membres d’una família, i el que ha fet ha estat una comèdia pensada per tocar la fibra d’un sector ampli de públic, que riguin (i ho aconsegueix), sense tenir en compte totes les estratagemes que utilitza. 1- tòpics per donar i vendre, 2- masclisme per dir-ne una, les dones a netejar el jardí i cuinar que és el seu, 3- xenofòbia, si l’avi no li dóna els diners a la dominicana, per aconseguir-ho haurà d’anar a fer de puta. 4- Ironitzar sobre una cosa tan greu com és el suïcidi, 5- Treure una arma a escena em sembla malament però que es diverteixin matant ocells ja és pitjor. I podria seguir perquè durant els 90 minuts es diuen veritables barbaritats. A part de no callar i aplaudir sense solta ni volta, el públic riu que suposo és el que pretenia Madaula. Pel que fa a la interpretacíón amb un repartiment de luxe, res a objectar, tot i que Carles Canut va ser substituït per malaltia per Camilo García. Una tarda per oblidar.

    23/04/2018

  • 12345

    Oriol Dalmau

    Excel·lent comèdia! Vaig riure com poques vegades. Tots els tòpics i les cabòries d’una família catalana mitjana, molt ben retratades. Auto-crítica en clau d’humor. A més a més l’obra té un rerefons moral, sobre la incomunicació de les famílies, la solitut i la superació personal. Boníssima comèdia!

    18/03/2018

  • 12345

    Marta TP

    Amada… I odiada família!

    Els segons previs a la tempesta són aquells durant els que el mar es mostra més calmat; i és al bell mig de la calma d’un adossat a les afores de la gran ciutat, envoltat de tranquil·litat i llunyà dels problemes de les atapeïdes i bullicioses urbes, on es desferma tot el desfici de la família més normal que s’hi pugui trobar. El gran duet d’en Jordi Bosch i en Carles Canut durà la batuta braç a braç durant tota l’obra, acompanyats d’unes magnífiques Marieta Sánchez i Rosa Renom. Tots ells formen una família normal, una família que ho té tot i que per tant ‘ha de ser’ una família feliç: res més lluny de la realitat.

    En una comèdia lleugera, còmoda i senzilla, els seus estira-i-arronses fluctuen amb bon ritme i aconsegueixen que el públic s’hi senti emmirallat en múltiples ocasions (els cops de colze confidents eren incomptables). En ocasions sembla que s’ha de representar la normalitat dalt d’un escenari per a que ens n’adonem que les famílies compartim molt més que els noms, les jerarquies genealògiques i les generacions; i és que el que pot ser una àgil comèdia també pot esdevenir un tret d’escapatòria per tot el que pensem dels diumenges en família, tan venerats per alguns… I tan temuts per d’altres!

    12/03/2018

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Farcida d’elements quotidians, molts d’ells de tarannà típicament català, l’obra juga a combinar humor amb drama, cinisme i sàtira social, abusant, en alguns moments, de certes estridències. Un humor intel·ligent, que arrenca la nostra riallada sense amagar els problemes de comunicació en la societat actual. Si voleu llegir més https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/01/26/adosssats/

    26/01/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Ramon Mandaula ha escrito una comedia agradable de ver. Sobre una familia que pasa un día de Sant Jordi en una urbanización cada adosadas. Una familia que parece unida, pero que poco a poco a lo largo de la velada se harán viendo las fisuras, las mentiras y los secretos entre todos sus miembros.
    Teatro entretenido, fácil de digerir, divertido y con una bonita escenografía. Tengo que destacar a Carles Canut que interpretando al abuelo de la familia ha sido e qué más carcajadas sinceras me ha arrancado.

    21/12/2017

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Divertida comèdia amb grans actors.

    18/12/2017

  • 12345

    Jordi

    Doncs sí, a Catalunya dir-se Ramon Madula (aka Emma Vilarassau, Pere Arquillué, Júlio Manrique o David Selvas) té premi. Que Focus (la principal productora de Catalunya) et produeixi un text imfumable i a preu d’or. La meva puntuació 2/10.

    13/12/2017

Articles relacionats