Les relacions de parella -o fins i tot familiars o d’amistat- en un entorn urbà s’han convertit gairebé en una mena de subgènere dins del teatre musical. Obres com T’estimo, ets perfecte…, Dies normals o Guapos & pobres, per posar un altre exemple autòcton, compleixen amb una sèrie de premisses imprescindibles: personatges propers i reconeixibles, situacions quotidianes, un context sobradament conegut pel públic (l’entorn laboral, la crisi o el 15M) i unes cançons que parlin de coses aparentment banals o poc glamouroses, com ara les parades del metro de la Línia Verda. Els espectadors coneixen ja molt bé aquest tipus de musical i no crec que ningú esperi una altra cosa. 73 raons per deixar-te promet tot això que he enumerat i el cert és que ho compleix abastament, a part de brindar-nos una història romàntica que, per descomptat, és el centre i el motor de tota la trama.
Guillem Clua ha escrit un text que funciona i Jordi Cornudella ha composat unes cançons que potser recorden massa a d’altres musicals, però que agraden per la seva emotivitat i estan molt ben defensades pels quatre intèrprets. En aquest sentit, Mercè Martínez, Mone Teruel, Abel Folk i Marc Pujol coneixen molt bé el producte en el que estan i no dubten en posar-hi tota la complicitat possible. En definitiva, un espectacle que juga bé les seves cartes, malgrat alguna situació excessivament allargada o un tímid canvi de to a la part final.