La reposició perfecta

4D òptic

4D òptic
11/12/2018

Al veure actualment 4D Òptic és quan t’adones del rebombori que deuria causar fa 15 anys, en el moment de la seva estrena. El plaer del joc teatral, el calidoscopi que suposen les obres de Daulte i la vertiginosa capacitat de generar sorpresa són alguns dels elements que defineixen aquesta obra, a la que ja se li pot adjudicar l’etiqueta de “petit clàssic”. I és que costa molt no rendir-se a les dues històries proposades (la doble realitat) ni a uns personatges que cerquen relacions personals (algunes força impossibles) i també respostes a problemes científics de difícil resolució. Aquesta part de la trama és la que pot atabalar una mica més a l’espectador, sobretot per la gran quantitat d’explicacions inintel·ligibles, però la força de la història i la dinàmica direcció del mateix Daulte són tan grans que finalment poden amb tot.

Un altre dels grans encerts d’aquest muntatge és que es tracta d’una reposició calcada, ja que el repartiment i l’equip tècnic són pràcticament iguals als del 2003. Això repercuteix directament, i de forma molt efectiva, en el ritme, en la composició dels personatges i en la resolució d’escenes realment complicades. Nora Navas, Sandra Monclús i Jordi Rico destaquen en uns rols realment sorprenents, però seria injust no citar a la resta de l’excel·lent repartiment: Nies Jaume, Núria Legarda, Carme Poll, David Vert i Albert Triola. El que aconsegueix Daulte de tots ells és digne d’admirar…I és que potser no hem valorat amb prou traça l’herència que l’argentí ha deixat, i segueix deixant, en el nostre teatre. Una reposició que ningú s’hauria de deixar escapar.

← Tornar a 4D òptic

Enllaç copiat!