Zweig – Bernanos és un text de Jaume Capó Frau dirigit per Frederic Roda on es narra la trobada entre dos reconeguts intel·lectuals europeus: l’austríac Stefan Zweig i el francès Georges Bernanos. Un diàleg sobre la cultura, la desesperança i la dignitat humana al pitjor moment del segle XX.
Sinopsi
El febrer de 1942, en ple domini nazi de la Segona Guerra Mundial, dos reconeguts intel·lectuals europeus exiliats al Brasil —l’austríac Stefan Zweig i el francès Georges Bernanos— han convingut una trobada a la finca del francès a Barbacena.
Zweig, d’origen jueu, ha estat proscrit pels nazis, però no s’hi ha arribat a enfrontar mai obertament. Bernanos, monàrquic i catòlic ultra conservador, ha canviat l’admiració al feixisme per una dura condemna després de ser testimoni a Mallorca, a l’inici la Guerra Civil espanyola, de la violència dels militars colpistes amb la connivència de l’església.
Zweig i Bernanos, tot i no conèixer-se personalment, comparteixen l’humanisme i la llibertat de pensament, per bé que no sempre amb afinitat atesos els seus caràcters antitètics. Parlant de la deshumanització en temps de conflictes, del paper de l’intel·lectual, dels nacionalismes i l’europeisme, de la uniformització i de la globalització social i cultural, s’aboquen a una xerrada tant il·luminadora com desesperançada.
Zweig i Bernanos són dos personatges tan diferents que inicialment costa imaginar que fos possible una conversa profitosa entre ells dos. Certament, però, coincideixen en un punt en comú: la llibertat de pensament. Zweig des del punt de vista de l’humanisme cultural europeista i Bernanos des d’una consciència individual més espiritual.
