Ventura

Ventura ens explica la història d'uns personatges des del seu darrer dia en aquest món fins al moment del seu naixement. Personatges interpretats en tots els casos per una parella d'actors, Meritxell Yanes Font i David Planas i Lladó, capaços de fer-nos creure sense cap mena de dubte que tenen qualsevol edat entre els 10 i els 80 anys. Una feina minuciosa, tècnicament impecable i molt emocionant que esdevé el millor del muntatge.

La història, signada per Cristina Clemente però ajustada per la posada en escena (i en aquest cas no es tracta d'una intervenció menor) per Víctor Muñoz i Calafell, parla dels canvis i els girs inesperats que té la vida i de com el destí (o l'atzar) té cops amagats.

Més informació a Somnis de teatre

Després de cada funció de Ventura, els actors es queden a parlar amb els espectadors per debatre sobre l'obra i 'resoldre els dubtes que hagin pogut quedar'. Allà ens expliquen que el director, Víctor Muñoz, va decidir canviar l'ordre del text de Cristina Clemente per mantenir l'enigma i donar-li més joc. La sensació amb què un surt, però, és que el director potser no ha confiat prou en el text. La seva decisió fa que l'espectador hagi d'estar més pendent de captar l'artefacte que dels personatges, d'entendre'ls, viure'ls i trobar-hi complicitats. Si es volia evitar desvetllar algun element de l'obra per mantenir-lo com a mcguffin fins al final, s'hauria pogut fer d'una altra manera. De totes maneres, amb el text original, l'atenció i l'interès no hauria decaigut perquè ja és prou interessant, potent, dolorós i colpidor per si mateix.

Ventura ofereix un bon retrat de la realitat d'una família a través de diferents generacions, però sobretot es pregunta sobre les decisions, els camins que agafem al llarg de la vida i com una cosa ben petita o l'atzar pot canviar la nostra existència. Sens dubte, Muñoz ha ben capgirat la proposta amb la seva decisió. Cal lloar, això sí, la bona actuació i l'empenta de Meri Yanes i David Plana, que van iniciar el projecte com una obra per al menjador de casa seva, han passat pel Temporada Alta, han aconseguit arribar a La Pedrera i ja porten més de 70 funcions.

Un lloc inusual per veure una representació teatral, un pis modernista de la Casa Milà “La Pedrera”. Ens reben a la porta i ens condueixen a una petita sala d’espera fins que hi som tots, una vintena de persones.

De cop ens trobem asseguts al voltant del llit de la Maria, una dona de vuitanta anys, malalta i amb el maluc trencat. El seu fill la visita. Estem tant a tocar que podem percebre l'escena com si ens passes a nosaltres, com si en el llit hi fos la nostra mare. Un luxe del qual gaudirem durant tota l'obra, ja que pràcticament no hi ha frontera entre nosaltres i els personatges. Tres estances del pis donaran aixopluc a les diferents escenes de l’obra.

VENTURA és la història de dues dones que són moltes: la Maria, casada amb un metge de Celrà amb dos fills, i la Teresa, que ha dedicat tota la vida a cuidar el seu germà confinat en una cadira de rodes. És una obra que parla de les decisions que prenem a la vida, les importants i les intranscendents i les conseqüències que se'n deriven. Una obra que es pregunta què hauria passat si haguéssim pogut triar un altre camí.

Un text de Cristina Clemente dirigit per Victor Muñoz, una obra que porta un llarg recorregut a l'esquena, estrenada l'any 2015 es va endur el guardó a millor espectacle de les comarques gironines del 2015 atorgat per l'AGT (Associació Gironina de Teatre).

David Planas i Meritxell Yanes en son dos els actors que realitzen un treball fantàstic amb canvis continus de personatge en una obra on el temps no avança de manera cronològica, sinó en sentit invers. L’obra es va representar a Celrà, a la casa particular de la parella, la noucentista Can Pagans, en el marc de Temporada Alta a l’octubre de 2015, s’ha representat a la sala Trono de Tarragona  i a diferents indrets abans d’aterrar ara a Barcelona dins del Festival Grec.

La trama és complexa i com en un trencaclosques totes les peces no acaben d'encaixar fins a l'última escena. Una peça que no pot deixar indiferent perquè tal com ells mateixos diuen és teatre vivencial, teatre de proximitat. Una experiència tan propera que de vegades ho confonem amb fets de la nostra pròpia vida o de persones properes.

Si voleu llegir la nostra valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ