Una aniquilació fallida (La libido, la història i jo) és un monòleg de seixanta minuts escrit i interpretat per Carlota Gurt que s’endinsa, amb lucidesa i ironia, en un tema històricament silenciat: la libido femenina. A través d’un fil narratiu que combina experiència personal, reflexió acadèmica i humor esmolat, l’autora explora els relats que han construït el desig de les dones al llarg del temps, sovint reduït a dues imatges extremes —la bèstia insaciable o la figura asexuada i passiva. El muntatge alterna el to conferenciat amb el dramàtic i el íntim, i dialoga amb veus tan diverses com Safo, Rousseau, Mahoma, Maria Bonaparte, Freud o la Bíblia. El resultat és una peça insolent i intel·ligent que desmunta mites, qüestiona moralismes arrelats i reivindica la complexitat del desig femení amb rigor, humor i una mirada profundament contemporània.
Sinopsi
Alguna cosa en el discurs sobre la libido femenina no encaixa. Al llarg de la història, hi ha hagut dos grans relats irreconciliables sobre el desig femení; un diu que les dones són bèsties sexualment insaciables; l’altre, en canvi, el del figaflorisme, ens vol convèncer que el desig femení és dèbil o fins i tot inexistent. Què hi ha de deliri i què hi ha de veritat? Carlota Gurt es proposa investigar-ho en una aproximació rigorosa, però també insolent, personal i divertida. Per fer-ho se servirà de tota mena de materials, des de fragments d’autors clàssics fins a la Bíblia o el darwinisme, des d’estudis científics (i no tan científics) fins a vivències de primera mà, en aquest monòleg conferenciat inclassificable en el que tot hi cap: frustracions personals, projeccions literàries masculines, periodistes culturals, Maria Bonaparte i Mahoma, Freud i bicicletes, Safo, inquisidors dominics i pastilles anticonceptives.
