
Sinopsi
“Últimos días de una puta libertaria o La Vieja y la Mar” retrata la història d’una dona gran bevedora, fumadora empedreïda, amant dels animals i amb síndrome de Diògenes, que es creua en la matinada del primer dia de l’any 2006 amb una jove lesbiana que s’ha passat el Cap d’Any col·locada després de trencar amb la seva dona. Les seves solituds les uneixen i les porten a compartir tant moments divertits i absurds, com entranyables i tràgics, perquè de tot hi ha, com en la vida, en aquest text dramàtic.
L’acció dramàtica té lloc al madrileny barri de Lavapiés, on l’autor ja va situar la seva primera obra:“Un Chivo en la Corte del Botellón o Valle Inclán en Lavapiés”, perquè aquí és on la realitat li surt a l’encontre en el mercat, en carrers, a les places, a la sala d’espera de l’ambulatori o a la porta del col·legi dels seus fills.
“Últimos días de una puta libertaria o La Vieja y la Mar” presenta la realitat del món de la indigència i de l’infrahabitatge en una gran ciutat, on la gent gran no té cabuda, reprenent la tradició esperpèntica de Valle-Inclán, el seu costumisme i un sentit de l’humor tan àcid com reflexiu, que no només ens porta el regust de l’autor de “Luces de bohemia”, sinó també de Samuel Beckett, Dario Fo, Miguel Mihura, José Luis Alonso de Santos o d’escriptors no teatrals com Francisco llindar o Camilo José Cela, per què l’autor va manifestar la seva admiració a la revista ARTEZ. No en va, la seva afició a la Literatura la deu a la lectura adolescent de Francisco de Quevedo, del qual li agrada reivindicar el seu teatre.
Castellà
“Últimos días de una puta libertaria o La Vieja y la Mar” retrata la història d’una dona gran bevedora, fumadora empedreïda, amant dels animals i amb síndrome de Diògenes, que es creua en la matinada del primer dia de l’any 2006 amb una jove lesbiana que s’ha passat el Cap d’Any col·locada després de trencar amb la seva dona. Les seves solituds les uneixen i les porten a compartir tant moments divertits i absurds, com entranyables i tràgics, perquè de tot hi ha, com en la vida, en aquest text dramàtic.
L’acció dramàtica té lloc al madrileny barri de Lavapiés, on l’autor ja va situar la seva primera obra:“Un Chivo en la Corte del Botellón o Valle Inclán en Lavapiés”, perquè aquí és on la realitat li surt a l’encontre en el mercat, en carrers, a les places, a la sala d’espera de l’ambulatori o a la porta del col·legi dels seus fills.
“Últimos días de una puta libertaria o La Vieja y la Mar” presenta la realitat del món de la indigència i de l’infrahabitatge en una gran ciutat, on la gent gran no té cabuda, reprenent la tradició esperpèntica de Valle-Inclán, el seu costumisme i un sentit de l’humor tan àcid com reflexiu, que no només ens porta el regust de l’autor de “Luces de bohemia”, sinó també de Samuel Beckett, Dario Fo, Miguel Mihura, José Luis Alonso de Santos o d’escriptors no teatrals com Francisco llindar o Camilo José Cela, per què l’autor va manifestar la seva admiració a la revista ARTEZ. No en va, la seva afició a la Literatura la deu a la lectura adolescent de Francisco de Quevedo, del qual li agrada reivindicar el seu teatre.
- Direcció:
- Autoria:
- Escenografia:
Pepe Miralles - Il·luminació:
Susana Romero
David Romero de la Osa - So:
Coco Illán
Daniel Abad - Vídeo:
Fundición Prod
- Neus Mònico FernándezTeatre Barcelona
- sonia rico
- Josep OS