Trilogia és un espectacle de dansa contemporània que inclou les peces Silence 2.0, Autoretrat i Ara i Aran.
Un viatge que ens portarà des de la música flamenca a la irlandesa, a través de música tradicional d’arreu tocada amb l’instrument basc “txalaparta” i que, a més a més, compta amb un músic en directe.
Tres històries diferents que comparteixen una base comuna, l’autodescubriment.
Tres peces que exploren la relació amb el “jo” en tres situacions ben diferents: la necessitat de formar part d’un grup/societat, en relació amb la pròpia feminitat i el què la societat considera com a tal i en un hipotètic cas on tinguessim la oportunitat de començar des de zero.
Silence 2.0, Aran i Aran i Autoretrat són els títols de les tres peces que fan qüestionar-se a un mateix, mirar-se de manera introspectiva amb nous interrogants i descobrir nous punts de vista a través de la dinàmica i estètica del moviment i la connexió natural que tots sentim amb la música.

Sinopsi

SILENCE 2.0

En una societat estereotipada, busquem constantment la manera de conservar la nostra pròpia identitat. Com bancs de peixos seguim el corrent que està marcat mentre connectem i desconnectem amb les persones que ens rodegen. Però, ¿què són aquestes connexions, exactament? ¿Podem assegurar que succeeixen a causa de la nostra pròpia voluntat o és una manera de sobreviure Silence 2.0 explora la complexitat de les relacions establertes, la lluita per mantenir una veu i identitat pròpies i poder expressar aquesta mateixa veu dins d’un àmbit en el qual la soledat no és acceptada.

AUTORETRAT

Sabem qui som en el moment que naixem, o és un coneixement que adquirim a partir de les nostres experiències? Què passaria si un dia despertéssim i s’haguessin esborrat cada un dels nostres records? Ens reconeixeríem? Seríem la mateixa persona si el nostre passat fos, d’un dia per l’altre, una pàgina en blanc?
Una peça basada en la relació entre el nostre “jo vertader” (el nostre interior amb el qual naixeríem) i “qui ens convertim amb els anys”, preguntant-nos si naixem sent o ens construïm a través de les circumstàncies viscudes.

ARAN I ARAN
Podem pensar que estem segurs, que no ens afecta, que no serà la nostra història. Però la veritat és que ho vivim d’ençà que naixem i les nenes obtenen el seu primer vestidet rosa o els nois el seu primer cotxe de joguina. Es queda fixat a les nostres ments quan des d’infants juguem amb nines que són perfectament primes, altes, de pell clara i els ulls blaus.
Però creixem i entrem en aquella edat on hi té lloc el primer amor i el primer
petó, quan totes aquelles històries encantadores que durant anys hem vist a la televisió es podrien convertir en realitat. I s’hi converteixen. Però parlen realment d’AMOR? Tenim el coneixement necessari per viure-les? Aprenem les eines adequades? Si és així, com és que les cançons més populars entre adolescents tracten a les dones com simples objectes sexuals?

Sinopsi

SILENCE 2.0

AUTORETRAT

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 2

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Mariona Rebull
Teatre Barcelona

Manifiesto corporal

Preguntas tan mentales como ¿quién nos define o predetermina?, ¿a qué nos empuja la sociedad? o ¿hasta qué punto la mujer sigue teniendo entidad en función del hombre? no siempre tienen que ser cuestionadas con palabras. En Triología, la obra adscrita al ciclo Dona’m veu/Dona amb veu, es el cuerpo quien pregunta; y concretamente cuatro. Cuatro cuerpos femeninos que lanzan preguntas a través de una danza sublime, de una expresión de socorro ante la opresión social, del latido de un corazón como símbolo de tabula rasa, del gesto onomatopéyico del alineamiento laboral. Y ante todas estas interpleaciones, el espectador no se puede zafar ni escurrir el bulto: debe responder para sus adentros. Aunque en toda esta sutileza escénica se encuentra un pero; y este es la trama narrativa, el hilo conductor. Porque no basta con que el prospecto diga que las tres historias que forman la obra (de aquí el titulo Triología, entiendo) tienen la base común del autoconocimiento. Debe de ser así realmente. Y no obstante, cada una de ellas, parece más un pedazo escénico recosido con los otros dos, que realmente una pieza plenamente integrada en una única obra de tres partes. Este pero, sin embargo, se acaba reduciendo en un pormenor formal que no alcanza a ensombrecer la delicadeza de la obra donde, se ejemplifica una vez más, que verdad y belleza pueden ser sinónimos perfectos.

02/11/2018
Neus Mònico Fernández

“TRILOGIA” Sala Fènix
Dansa
És la primera vegada que la Sala Fènix presenta dins la seva programació un espectacle de dansa. Es tracta de “Trilogia”, una peça de dansa contemporània de la Cia Adri Mascort, formada per tres peces curtes sota una mateixa temàtica, l’autodescobriment i el “jo” com a tema central de totes elles .
La Cia Adri Mascort és una companyia barcelonina de dansa contemporània, dirigida per la coreògrafa i balarina Adri Mascort, que es va estrenar al juny de 2017 dins del Festival Maldà en Dansa amb la coreografia “Silence 2.0”. És precisament amb aquesta peça que van guanyar el premi Menina de bronze del Festival ADAE (Madrid), i posteriorment el premi del públic a l’Estrena’t (2017) del Centre Cívic La Casa Groga (Barcelona).
Gràcies a aquest últim premi, la companyia ha pogut mostrar el seu projecte a la Sala Fènix, que ha adaptat i transformat la seva sala, per tal de poder donar cabuda a aquestes tres magnífiques coreografies, que hem gaudit moltíssim.
“Silence 2.0”, “Aran i Aran” i “Autoretrat” són els títols d’aquestes tres peces que ens han interpretat les ballarines Alba Candil, Laia Bau, Júlia Matas, Hayley Ader, Adri Mascot .
“Silence 2.0”ens parla de la necessitat de formar part d’un grup dins la societat, intentant conservar la nostra pròpia identitat sense deixar de ser nosaltres mateixos. Buscant afinitats entre les persones que ens rodegen i rebutjant aquelles a les que en som afins.
(Alba Candil, Hayley Ader i Adri Mascot)
Música Paco de Lucia, Enrique Morente, John Williams i Bruno Coulais.
***
“Aran i Aran” ens parla de la feminitat fora i dins la societat, dels rols adquirits, de vestits de princeses, de submissió, de masclisme, de sexisme, dels rols de bellesa,…Nens i nenes. Nenes i nens. Igualtat.
(Júlia Matas i Adri Mascot)
Música en directe interpretada per Lluís Rotjer, i música de reggeaton.
****
A “Autoretrat” es qüestionen un munt de preguntes sobre què i com seriem si per un instant deixéssim de recordar tot el que em estat fins aleshores. Preguntes que molts de nosaltres possiblement ens les hem fet alguna vegada. Som qui som quan naixem? , o som el resultat de les nostres vivències i experiències? Què passaria si un dia al despertar-nos se’ns haguessin oblidat tots els nostres records? Ens reconeixeríem? Sabríem quin és el nostre jo verdader?
(Alba Candil, Laia Bau, Júlia Matas, Hayley Ader, Adri Mascot)
Música Oreka TX, David Pradas ,Kronos Quartet, Leonard Cohen, Appart, Deva Premal, Ludovico Einaudi, Simon & Garfunkel, The Soft Moon, Olafur Arnadls i veu Mònica Padrós.
****
Des del meu parer possiblement hi falta una mica de neteja coreogràfica, polir alguns moviments, coordinar millor els tempos entre les ballarines i una mica més d’expressivitat. Tot i això l’espectacle transmet i emociona, visualment és realment hipnòtic, i l’esforç de les ballarines és indiscutible. Enhorabona !!!
Espero que aquesta nova aposta de la Sala Fènix per la dansa sigui la primera de moltes venidores.
VALORACIÓ: ***/****

28/05/2018

Deixa la teva opinió