Comprar entrades per a Tots els dies arriben

Sempre he dit que rere algunes reunions familiars o d'amics, hi ha molta falsedat, que molt ji, ji, ja, ja, que tot és fantàstic..., però no és del tot cert. No tots pensem igual, ni a tots ens agraden les mateixes coses, ni tenim la mateixa opinió sobre algunes actituds o fets. Els motius poden ser diversos: més lleus als quals no els donem importància, o més greus que ens fereixen o molesten de manera personal. Però callem. Callem, per respecte? Per no entrar en conflictes? Per no trencar llaços familiars o d'amistat?

Una vegada vaig llegir que la comunicació és una muntanya russa que té el seu punt de caiguda lliure quan diem realment el que pensem. Martin Luther King deia que "per tenir enemics no és necessari declarar una guerra, només cal dir el que es pensa"

En una entrevista en Jordi Cabrer va dir "La ficció et pot ajudar a saber més sobre la realitat". Cert, una realitat que només veiem en algunes pel.lícules o obres de teatre, com Tots els dies arriben que es pot veure a la sala petita del Teatre Gaudí, perquè a la pràctica, la majoria de nosaltres som incapaços de dir el que en realitat pensem si volem que els llaços familiars no es trenquin, tot i que l'Iñaki Garz, autor i director d'aquesta obra, creu que al final tots els dies arriben. Només cal que algú obri la caixa de Pandora dels secrets familiars, per convertir una vetllada tranquila en una nit difícil d'oblidar, fins hi tot de perdonar.

Aquest tipus d'obres de reunions familiars o d'amics en les que surten a la llum totes les veritats, secrets i desacords m'agraden i em diverteixen; em fan sentir que jo sóc una més d'ells i que trec de dins tot el que en realitat penso. Però en realitat jo no sóc tant valenta, prefereixo seguir fent el meu paper i que la unió familiar no es trenqui.

L'obra m'ha semblat molt interessant, es toquen temes molt importants, està plena de girs imprevisibles i el final és realment sorprenent. Bon ritme. Molt bones interpretacions. Felicitats a Lali Barenys, Jenny Beacraft, Pep Miràs i Albert Alemany, i tot l'equip tècnic.

***/****