Tot el que necessites per anar al teatre

Actualment som testimonis d’una inflació insuportable de la performativitat. Tot és una performance, ens ofeguem en la constant presència i mediatització de tot. Som ràpids identificant què ens uneix, però som incapaços de vincular-nos amb res durant un període prou significatiu. Estar ‘junts’ demana una inversió cada vegada més difícil de pagar.

La Leja i el Marko fan tractes precisament amb aquesta inversió, però sense buscar cap resposta fora d’ells mateixos, en cap lloc extern (una teoria, una història, una mitologia) que pogués atorgar sentit a la seva relació. Giren la pregunta cap a si mateixos: per què vull que estiguem ‘junts’ (amb ell/ella), com s’aguanta ‘junts’, què es fa (amb un mateix) perquè ‘junts’ es converteixi en la realització d’un superàvit (en mi), com evitar la jerarquia de poder (perquè això no és estar ‘junts’)…? I per últim, però no menys important: com s’estableix aquest ‘junts’ en el temps i l’espai performatiu de l’espectador?

DURADA: 6 h (es pot entrar i sortir de la sala)

Fotos

Valoració espectadors
Sigues el primer en deixar la teva valoració
Articles relacionats
La identitat és l’eix del ‘Katharsis’, el cicle més trencador del Teatre Lliure

La identitat és l’eix del ‘Katharsis’, el cicle més trencador del Teatre Lliure

Fa 6 dies

Del 16 al 30 de gener el Teatre Lliure i el seu director Juan Carlos Martel aposten per una nova edició de Katharsis, el cicle que busca ampliar els marges […]