The History of Korean Western Theatre
El director, videoartista i compositor sud-coreà Jaha Koo presenta The Hamartia Trilogy en el context de Katharsis. En grec, hamartia significa error tràgic o mancança, un concepte que Koo elabora en formes totalment diferents en les tres propostes: Lolling & Rolling, Cuckoo i The History of Korean Western Theatre.
La trilogia tracta àmpliament de l’imperialisme que afecta al passat i al present, l’impacte personal del qual és sovint inesperat. Tres intel·ligents i inquietants peces de teatre document, en què l’artista enllaça històries personals amb fets històrics, polítics i sociològics. Sovint els temes impliquen un xoc de la cultura oriental i l’occidental: des de la cirurgia lingual a la feixuga càrrega personal de la interferència occidental en l’àmbit macroeconòmic.
Sinopsi
Tot celebrant el centenari del teatre coreà el 2008, el creador teatral i compositor Jaha Koo va constatar que, de fet, no hi ha espai per a la tradició teatral coreana: allò que es considera teatre coreà està determinat en bona mesura pel cànon occidental. Però per què els sud-coreans estan tan orgullosos d’aquesta interpretació occidental? I per què tothom continua parlant de Shakespeare? Això planteja preguntes sobre la tradició, l’autocensura i l’autenticitat.
En aquesta peça final de la seva trilogia Hamartia, Jaha Koo posa deliberadament el focus en el futur. Amb meticulositat, exposa el tràgic impacte del passat en les seves vides, revelant les petites esquerdes del modern confucianisme –una ideologia que continua definint el sistema moral, la manera de viure i les relacions socials entre generacions a Corea del Sud. Tenint al cap una nova generació de sud-coreans, Koo intenta trencar amb una tradició carregada d’autocensura i de mantenir les aparences. Perquè només partint d’una versió autèntica de la història pot transmetre un futur a la generació següent.
En coreà i anglès sobretitulat en català
Tot celebrant el centenari del teatre coreà el 2008, el creador teatral i compositor Jaha Koo va constatar que, de fet, no hi ha espai per a la tradició teatral coreana: allò que es considera teatre coreà està determinat en bona mesura pel cànon occidental. Però per què els sud-coreans estan tan orgullosos d’aquesta interpretació occidental? I per què tothom continua parlant de Shakespeare? Això planteja preguntes sobre la tradició, l’autocensura i l’autenticitat.
En aquesta peça final de la seva trilogia Hamartia, Jaha Koo posa deliberadament el focus en el futur. Amb meticulositat, exposa el tràgic impacte del passat en les seves vides, revelant les petites esquerdes del modern confucianisme –una ideologia que continua definint el sistema moral, la manera de viure i les relacions socials entre generacions a Corea del Sud. Tenint al cap una nova generació de sud-coreans, Koo intenta trencar amb una tradició carregada d’autocensura i de mantenir les aparences. Perquè només partint d’una versió autèntica de la història pot transmetre un futur a la generació següent.
- Dramatúrgia:
Dries Douibi - Direcció artística:
Pol Heyvaert - Direcció tècnica:
Korneel Coessens
Koen Goossens
Jan Berckmans
Bart Huybrechts - Escenografia:
Eunkyung Jeong - Audiovisuals:
Jaha Koo - Música:
Jaha Koo - Vídeo:
Jaha Koo - Producció:
CAMPO de Gant
Kunstenfestivaldesarts
Münchner Kammerspiele
Frascati Producties
Veem House for Performance
SPRING performing arts festival
Zürcher Theaterspektakel
Black Box teater
International Summer Festival Kampnagel
Tanzquartier Wien
wpZimmer
Théâtre de la Bastille
Festival d’Automne à Paris
