El paisatge visual i sonor de Sevilla esdevé moviment a Seises, un solo de dansa d’ Israel Galván que al·ludeix a la innocència infantil a partir de l’anomenat baile de los Seises i de les veus blanques de l’Escolania de Montserrat.
Sinopsi
La de Sevilla no només és la catedral gòtica més gran del món i una de les principals edificacions de la capital andalusa sinó que també és l’escenari d’una tradició coneguda com el baile de los Seises, una dansa interpretada originalment per sis nens (actualment en són deu) vestits amb roba tradicional del segle XVI, que només actuen tres cops l’any: per la festa de la Immaculada Concepció, durant el Carnestoltes i en el Corpus Christi. Per a Israel Galván, nascut a Sevilla i fill dels bailaores sevillans José Galván i Eugenia de los Reyes, els Seises són part inherent dels records de la infantesa d’un bailaor transgressor que ha portat el flamenc als territoris de l’avantguarda i que ara utilitza aquesta tradició andalusa d’arrel religiosa per bastir un solo coreogràfic en tres parts. En la primera, recrea els paisatges visuals i sonors de Sevilla a partir de les sonates per a clavicèmbal d’Alessandro i Domenico Scarlatti, del Fandango del Padre Antonio Soler, de l’imaginari de cossos hiperrealistes del pintor sevillà Diego Velázquez i de la innocència infantil resumida en el ball dels Seises. Una segona part de la coreografia celebra la bellesa i la glorificació del cos a partir del seu martiri i consum, en una contradicció que té com a fons sonor una lectura de poemes sobre l’amor. La tercera part de l’espectacle, finalment, transforma completament el clima del muntatge a partir de les veus i dels silencis d’un cor de nens, en aquesta ocasió el de l’Escolania de Montserrat. La formació vocal catalana interpreta en moments diferents uns temes que s’entrelliguen i dialoguen amb la dansa d’Israel Galván.
Signa l’espai visual de Seises l’autor, director d’escena, pintor, escenògraf i il·luminador Carlos Marquerie, còmplice en el nou projecte escènic d’Israel Galván, un artista que viu immers en el flamenc des de la primera infantesa i que s’ha fet conegut, tant a Espanya i Europa com a l’Amèrica del Sud, els EUA o el Japó, per un llenguatge coreogràfic propi i per aplicar el baile flamenc als sons de la música clàssica. Ha guanyat tres premis Max i, entre moltíssimes més, ha creat coreografies amb mites de la dansa contemporània com el britànic Akram Khan (Torobaka; 2015). L’artista ja va passar pel Grec Festival de Barcelona l’any 1999 amb ¡Mira! Zapatos blancos / zapatos rojos, amb el cantaor català Miguel Poveda, i l’any 2017 amb La fiesta, on actuava amb el Niño de Elche i el cor Byzantine Ensemble Polytropon. Molt prolífic darrerament, l’artista va presentar el 2019 els espectacles Israel & Israel, on treballava amb intel·ligència artificial; El amor brujo, una lectura nova i singular de l’obra de Manuel de Falla estrenada al Dansa Metropolitana del 2019; Mellizo doble (un cop més amb el cantaor Niño de Elche) i La consagración de la primavera, estrenada al Temporada Alta del 2020. L’artista, que ha participat en diverses ocasions en el prestigiós Festival d’Avinyó, actualment és artista associat del Théâtre de la Ville de París.
