Se Mira Pero No Se Toca, Niña és un monòleg de moltes veus que pretenen dialogar amb els dols no resolts de la guerra, la migració forçada i el meu present capitalista.
Sinopsi
A través dels relats de la meva àvia i dels meus familiars, vull reescriure la història d’una forma oral, recuperant els referents dels meus avantpassats, removent i compartint els secrets que formen part de la memòria col·lectiva oblidada.
Catalana d’extraradi filla d’una infermera gallega i d’un pintor andalús, de família nombrosa i treballadora. He estudiat sempre a l’escola pública, en un ambient precari i divers, envoltada d’un paisatge estancat per la corrupció immobiliària, entre grues, violència, llibres, quadres abstractes i vinils antics.
Em vull posicionar al centre des dels marges, jugant amb els límits de la teatralitat i la performance, combinant diverses disciplines artístiques com el vídeo i la música en directe, posant sempre el cos i la paraula al servei de la creació escènica; exposant-me innocent, però sinistra, entre l’infantil i l’adult.
Mitjançant les arts efímeres, vull qüestionar les relacions de poder i els relats dominants de la història; proposo un joc escènic capaç de destronar el que és seriós i convencional, amb una descarada despreocupació immoral, però conscient del dolor i dels desastres. Vull qüestionar-ho tot des d’una posició d’alegre vulnerabilitat, apropant allò desterrat i oblidat, provocant i col·locant al públic en un rol actiu.
