Querencia

Quan els que anem molt al teatre ens trobem amb una  obra que ens sorprèn, és fantàstic!!! Precisament és el que ens ha passat amb Querencia; un espectacle que és del tot sorprenent i original, amb uns  personatges que de vegades arriben  a ser ridículs i fins hi tot  patètics. Una tragicomèdia que sembla treta d’un còmic de revista. Zarzoso té un estil propi, on sol  distorsionar  la linealitat de les seves històries i  es preocupa molt de les relacions humanes,  utilitzant  un peculiar humor agredolç en els seus personatges.

Querencia és el retrobament d’una parella que es van separar fa uns anys degut a una crítica de teatre  mal encaixada per l’actriu i que els va portar a  la ruptura. Un fet que farà que hi hagi un abans i un després a les seves vides. Ell deixarà el món del teatre i es passarà a la crítica del món dels toros, la qual cosa odiava. Ella tot i que és una diva del teatre i ha aconseguit fer  la millor interpretació del personatge de Medea, no ha superat el fet de que el seu marit fes una mala crítica d’aquesta obra . Una relació en la que podem apreciar que en realitat  no es va acabar  de trencar del tot ( ella encara té les claus de la casa (casa seva)  i a més a més  vol controlar el que hi passa dins), (ell l’ha anat a veure al teatre d’amagat, i en diversos moments l’intenta besar). Es veu que hi ha un desig per les dues parts de retrobar-se, i es pot notar que encara hi ha alguna cosa  entre ells, però l’orgull és més fort i cap dels dos vol cedir i entraran en  un munt de retrets i desafiaments. Estem davant d’un duel de titans. Les  interpretacions de tots dos actors han estat brutals!!!.Les expressions de la cara de la Verònica Andrés han estat increïbles. El text és fantàstic, dur i ple d’ironia; en certs moments còmic i d’altres cruel .Es toquen molts temes com la relació entre pares i fills, les relacions de parella, la  gelosia, les addiccions, la desconfiança,... Un text que convida a reflexionar, que sorprèn i emociona alhora. Una obra plena de metàfores; fins i tot m’atreviria a dir que el transcurs de l’acció  el podríem comparar amb el d’una  “corrida de toros”, on a toc de trompeta va transcorrent l’obra, dividint-la en tres parts, ”salida, despeje i  matar”.

Penso que serà una obra on hi haurà diversitat d’opinió. Jo us la recomano.

El text de Paco Zarzoso és molt potent, és alhora intel·lectual i visceral, però d’altra banda, peca d’excés de grandiositat i això l’allunya de la versemblança. La història es resumeix en una gran actriu que una nit, acabada la representació de Medea, va a visitar el seu exmarit i tots dos tenen una conversa plena de retrets, d’insults i de ferides profundes. Ella sembla en tot moment que no ha sortit de la pell de Medea, perquè li vomita tot l’odi de què és capaç. Ell s’hi torna amb la mateixa intensitat. No dic que el diàleg no hagi de ser intens i demolidor, que ho és, però pel meu gust, esdevé histriònic i allunyat de la realitat en molts moments. I a banda del text, hi ha l’exageració de les formes, que arriba al punt culminant quan s’arrenquen les perruques l’un a l’altre. En moments com aquest l’obra traspassa el límit del drama contemporani i sembla que vol endinsar-se en la grandiositat i la insondabilitat de la tragèdia grega. A mi em va semblar excessiu.

Però Querencia no és una mala obra, ans al contrari. És un text molt ben escrit i articulat, però hiperbòlic. Com també ho és la interpretació de Verònica Andrés i Álvaro Báguena, sobretot la d’ella, que és realment una Medea aterridora i colpidora, especialment fora de l’escenari, que és on l’obra la situa. Representa una actriu brillant, vanitosa i exagerada, incapaç de dur una vida personal endreçada, que va a visitar el seu exmarit per humiliar-lo. Per defensar-se, ell l’ataca amb el mateix grau de bilis que ella escup. Tots dos actors fan un treball molt brillant.

Llegiu la crònica sencera