Primavera de bèsties

Avui dia tothom s’omple la boca parlant de la necessitat de tenir esperit crític. En el fons, però, tots plegats estem més condicionats del que ens pensem pels nostres biaixos cognitius, se situïn on se situïn en l’eix ideològic. El sistema educatiu és el planter del futur i, alhora, un dels àmbits sobre el qual ens atrevim a opinar —i a incidir— més. Com si no fos prou difícil mantenir l’equilibri amb els canvis de llei que se succeeixen amb els relleus de govern, mestres i professors senten massa sovint que es posa en dubte la qualitat de la seva feina. Aquesta és la premissa de la qual parteix Primavera de bèsties, inspirada en uns fets que es van produir a Mallorca el 2018.

El text de Miquel Mas Fiol, que també assumeix la direcció del muntatge, va ser guardonat amb el Premi Mediterrani de Teatre Pare Colom 2020. Una mestra d’escola (Mercè Sancho) és acusada d’adoctrinar infants per part d’un grup de pares (Xavier Frau n’interpreta el líder). El motiu és la selecció d’una cançó en català per al Festival de Primavera del centre, que se celebra anualment. El director de l’escola (Miquel Àngel Torrens) no té clar com gestionar la situació, que es va agreujant i, fins i tot aquells pares que en un principi defensaven la mestra (Carme Serna fa el paper de representant), comencen a cedir a la pressió externa. Mentrestant, la vida personal de la protagonista, embarassada, trontolla per la malaltia de la mare (Caterina Alorda).

El risc que els nens (és a dir, els fills) es guiïn pel pensament crític és que, en alguns casos, potser no estan d’acord amb els adults que els envolten (és a dir, els pares). En aquest sentit, l’obra, que s’escenifica molt satisfactòriament, aconsegueix l’objectiu: fer veure a l’espectador que, de fet, aquesta és una situació no només desitjable, sinó que el desenvolupament de la capacitat de raonament hauria de ser un dels objectius principals de l’educació obligatòria. La trama entre mare i filla, malgrat quedar un pèl supèrflua per la poca incidència que s’hi fa, serveix per recordar-nos que, en efecte, mestres i professors també tenen vida —i problemes— fora de les aules. Llàstima, només, d’un desenllaç de la trama que no és prou concloent ni coherent amb el muntatge.

D'una notícia que va ser real, neix "Primavera de bèsties". Una disputa de cinc opinions sobre si una escola ha de canviar l'última cançó del festival de primavera al ser considerada propaganda independentista. Això va passar a principis de l'any 2018 quan totes les proclames independentistes estaven més vives que mai, després del referèndum de l'1 d'octubre. Ara el Teatre Tantarantana acull la proposta creada per Miquel Mas Fiol (el jove mallorquí que serà el dramaturg resident del Tantarantana durant aquesta temporada), coproduïda pel Teatre Principal de Palma l'any 2020 i guanyadora el Premi de Teatre Pare Colom d’Inca. Tocarà seguir de ben a prop la companyia Ovnipresents, encarregada de posar veu i vida a "Primavera de bèsties.

El muntatge és un ventall d'escenes de tota mena: tenses, còmiques, de traspàs i revolucionàries. Precisament les escenes es maquillen de coreografies comunes a tall de transicions que fan que l'espectacle flueixi més fàcil.  L'elenc, que des de l'inici fins al final no abandona l'escenari, es troba molt còmode en l'intercanvi dialèctic tot i els diferents estats d'ànims de cada un, que a poc a poc i de manera molt natural, van evolucionant. I és que cadascun dels personatges es vesteix d'un color diferent, per donar més poder a les diferents opinions, i van intensificant-lo a mesura que el tema es va fent més gros.

L'escenografia només està configurada per aquells elements essencials per ambientar l'obra i per jugar. Res de floritures ni adornaments innecessaris. "Primavera de bèsties" és una proposta feta des de la ràbia, des de la consciència i des de l'amor cap a la llengua catalana. El fet que dona més pes a l'obra és que en cap moment l'espectador sap de quina cançó es tracta, perquè el tema no és la lletra, ni el grup ni quina cançó sigui... el tema és la censura, la manipulació i el conflicte de les minories...