Papagena, el personatge de La flauta màgica, és el fil conductor de Plomes i reclams, un espectacle de Marc Rosich i Roberto G. Alonso ple de música, humor i reivindicació. Un recital ornitològic per un divertit cant feminista.

Sinopsi

Per a Marc Rosich no hi ha res que no sigui possible amb música i humor. Tant pot muntar un concert apocalíptic (Àries de reservat) com un espectacle ornitològic. Acompanyat per alguns dels seus còmplices de bogeries habituals (Roberto G. Alonso, Elena Martinell i Glòria Garcés), s’ha inspirat en trinats, amanyacs i refilets de la història de la música per compondre una proclama feminista. La seva protagonista és Papagena, l’ocellaire de La flauta màgica de Mozart, farta de ser només una figura decorativa. Cadascun dels cants és un relat de segles de captivitat i dels conquerits aires de llibertat.

Durada:
60 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 1

Aníbal Ledo Faílde

Primer de tot demamo perdó per escriure la ressenya quan ja ningú li’n podrà treure cap profit, però vaig asistir a la última funció i pel que sembla no en faran més per poder complir amb nous compromisos de programació. El tema del paper marginal de la figura femenina en el món artístic podria semblar d’entrada massa perillosament procliu a una reivindicació d’igualtat que ja òbviament ningú gosaria discutir, però per sort la inteligentíssima (un cop més) dramatúrgia del Marc Rosich i la dinàmica i divertida posada en escena del Roberto G. Alonso, q ha comptat amb un parell d’excelents actrius, allunyen l’espectacle de qualsevol tòpic i ens desperten la rialla còmplice i inteligent amb un text lleuger però ple de gràcia de lleu fil argumental gairebé anecdòtic (amb divertida excusa ornitològica) molt ben entreteixit i esquitxat amb un grapat de cançons ben variades (des del més clàssic a la “chanson”) interpretades amb molta professionalitat per l’Elena Martinell (soprano) i la Glòria Garcés (piano i cant), que llueixen un ampli ventall de registres que van des d’un dramatisme contingut a l’esbojarrament cabaretero més festiu. Gràcies un cop més a la gent de La Gleva per sorprendre’ns amb els seus espectacles de petit format tan estimulants i atípics!

28/01/2021

Deixa la teva opinió