Pau Aran: Lettre d'Amour

Des del 2006, el coreògraf i ballarí Pau Aran Gimeno balla amb l’ensemble del Tanztheater Wuppertal – Pina Bausch i ha actuat en més de vint-i-cinc coreografies de l’artista alemanya. Paral·lelament, però, desenvolupa el seu propi llenguatge del moviment en un seguit de projectes multidisciplinaris com el que, ara, posa en comú l’univers del poeta César Moro (1903-1956), el talent de l’actriu Consuelo Trujillo, encarregada de dir els versos en escena, i la dramatúrgia d’Alberto Conejero. Tots ells embolcallen la coreografia de Pau Aran, que parla sobre el desig, entès com la fam del qui està absent. Com es balla per o cap a algú que està absent? Com es balla allò que encara no existeix? S’ho pregunta, mitjançant el moviment, un artista que concep el seu espectacle com “una comunitat de solitaris”, és a dir, una unió de talents que es combinen per introduir-nos en el món d’un artista massa poc conegut. César Moro va ser el nom artístic o la nova identitat que Alfredo Quíspez-Asín Mas (nom real de l’artista) va extreure d’una obra de Ramón Gómez de la Serna. Amb aquesta denominació va viure i va crear al marge de cànons i preceptes i va formular un llenguatge propi en castellà i francès, durant una vida curta i apassionada que va transcórrer entre Lima, París i Mèxic. Els secrets de la condició humana, i especialment els misteris de l’amor, són al centre de la seva obra. El dramaturg d’aquesta peça, Alberto Conejero (autor de peces teatrals com Todas las noches de un día, La piedra oscura o La geometría del trigo, entre d’altres), s’ha basat especialment en La tortuga ecuestre, les Cartas de amor a Antonio (1939) i l’obra de 1942 Lettre d’amour, tot combinat amb elements biogràfics d’un escriptor i artista plàstic que va tenir una relació especial amb el món de la dansa, un art al qual no es va poder dedicar a causa d’una lesió.