A Our Death Won’t Hurt Anybody- Part 1, Tang Shu-wing Theatre Studio i Teatro de los Sentidos treballen amb llenguatges escènics diversos per parlar-nos sobre la humanitat a partir de la naturalesa de la guerra. Ho fan prenent com a referència el clàssic L’art de la guerra de Sunzi.

Sinopsi

Our Death Won’t Hurt Anybody està basat lliurement en L’art de la guerra de Sunzi, un antic tractat de tàctiques militars que va ser escrit cap al segle v abans de Crist, quan molts dels regnes de la Xina actual estaven en conflicte permanent. Tant Tang com Vargas se sentien atrets per un text que els parlava de l’absurd i les contradiccions del món contemporani en el qual vivim.

Perquè la lluita és una constant en la nostra existència; des de les batalles que hem d’establir navegant entre les relacions que mantenim amb els qui ens envolten, fins a les guerres entre nacions i les nostres pròpies lluites internes. Inspirat lliurement en les deu principals tàctiques que apareixen en aquest clàssic xinès, Our Death Won’t Hurt Anybody aprofundeix en el pensament que s’amaga darrere d’aquestes estratègies i reflexiona sobre la seva rellevància en les situacions de la vida quotidiana a les quals hem de fer front.

Durada:
270 minuts

Idioma:
Català
Castellà
Anglès
Cantonès

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 2

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Ens vàrem equivocar de ple amb aquest espectacle

Voler assistir al més gran nombre d'espectacles possibles dins d'un Festival com el Grec, comporta els seus riscos, i ahir va ser un clar exemple, perquè ens vàrem equivocar de ple en l'elecció d'aquest OUR DEATH WON'T ANYBODY (La nostra mort no farà mal a ningú).

Erròniament nosaltres crèiem que era un tipus d'espectacle semblant als que "El Teatro de los Sentidos" ens té acostumats i precisament per això el vàrem escollir entre les més de 80 propostes del Festival, però malauradament no vàrem poder connectar amb l'espectacle ni tan sols un minut; és més, al quart d'hora de començar, ja desitjàvem que arribes la mitja part, per poder sortir de la sala i fugir, cames ajudeu-me.

Hem vist la major part dels espectacles de la companyia "El Teatro de los Sentidos" des de la primera producció que varen representar al CCCB i que vàrem tenir la sort de poder aconseguir les poques entrades disponibles; des d'aquell esdeveniment que ens va "marcar" per sempre, precisament per la seva bellesa; des de llavors hem estat uns fidels seguidors dels seus treballs.

Crec que és la primera vegada, en 30 anys, que col·laboren amb una altra companyia, i per tant aquesta OUR DEATH WON'T ..., no es pot considerar una producció creada per ells, perquè la seva participació ha estat quasi exclusivament d'assessorament a la companyia "Tang Shu-Wing Theatre Studio" amb residència a la ciutat de Hong Kong. El muntatge ha estat dirigit per Tang ShuWing, titllat al seu país com a l'Alquimista Minimalista.

Sembla que la proposta va fer néixer el desig de col·laborar en un muntatge basat en la investigació sobre la humanitat, a partir de la intersecció entre la fiscalitat i els sentits.

Un treball que també havia d'explorar les connexions desconegudes entre imatges i narratives que no fossin ni lineals ni coherents, i que posés de manifest la importància de desfermar la imaginació dels espectadors.

Malauradament nosaltres no hem captat res de tot això, i l'única participació del públic ha estat fer sortir a 6 espectadors a una taula, per menjar el que semblaven unes cloïsses cuinades davant nostre ... i també convidar-nos a fer una "ballaruga" tipus festa de poble.

Poc més ... quatre acudits massa coneguts, una actriu que s'ha "barallat" amb una cadira i en començar unes ombres xineses, en el que un avió llança una bomba sobre una ciutat... potser l'única referència a "l'art de la Guerra" de la que parlava el programa de mà.

Això si, molts badalls a les grades on estàvem asseguts i algunes persones que han fugit discretament en mig de la representació. Nosaltres hem resistit l'hora i 40 minuts que ha durat la primera part, i en el descans hem marxat a què ens toques l'aire; per sort ha estat un encert perquè hem aprofitat per passejar camí del Teatre Grec i conèixer l'interior del nou Mercat de Sant Antoni.

Pel que ens ha semblat una bona part del públic també ha marxat sense veure la segona part. La nostra valoració és per tan solament de la primera part, i com veieu no pot ser més baixa.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

08/07/2018
Josep OS

Avui i dins de la programació del Grec al CCCB, he estat suportant aquest espectacle (si se li pot dir així) de més de quatre hores de durada de la companyia de Hong Kong, Tang Shu-ing en col·laboració amb el Teatro de los sentidos . D’aquest últim sóc fidel seguidor i he vist si no tots, la majoria d’espectacles que han fet al Polvorí i em costa creure aquesta col·laboració a la vegada que tampoc entenc com el Grec pugui programar un esdeveniment de tan baixa qualitat amb el cost que haurà comportat portar aquesta companyia asiàtica. Segons el programa de mà diu que parla “de la la humanitat a partir de la naturalesa de la guerra”, i no valoraré res perquè no parlen ni d’això ni de res. Lenta, inconnexa, amb una interactuacions amb el públic patètiques, amb una interpretacions que ni el pitjor grup amateur s’atreveix a posar en escena, situacions absurdes que si pretenien fer riure el que donaven era pena i així podria anar seguint i crec que més val deixar-ho aquí. Encara que a l’inici l’ocupació d’espectadors ja era molt baixa, al entreacte han desertat més del 50% de públic i els que ens hem quedat no sé si ho hauran fet com jo, per morbo o per l’esperança de veure si millorava, però com era d’esperar no ha estat així sinó que ha anat a més. No recordo en anys haver vist res pitjor i em sembla a més com no, una falta de respecte a l’espectador

08/07/2018

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Barcelona i Hong Kong: La naturalesa de la guerra

Redactor: Iván F. Mula / @ivanfmula Una de les apostes més clares del Grec com a festival internacional és, més enllà de portar espectacles d’altres països, establir un diàleg entre […]

22 juny 2018