El solo estO NO eS Mi CuerpO (això no és el meu cos) és la primera part de la trilogia Res, non verba, que Olga Mesa comença al 1996, amb la necessitat de qüestionar el pensament del cos i els seus desequilibris com a lloc de trobada amb la mirada de l’altre.
Sinopsi
L’icònic solo d’Olga Mesa ara compta amb el dispositiu visual creat per Francisco Ruiz de Infante, el diàleg amb el qual ha donat una nova forma i actualitat a una peça-manifest on l’artista qüestiona el cos i la seva manera de fer; es pregunta per aquest cos des de la mirada de l’altre, de l’espectador, i com el cos pot ser alguna cosa més que una imatge, posant el focus en les seves emocions i les seves manifestacions involuntàries. En aquest treball se superposen imatges, es dupliquen els cossos en una proposta de diàleg entre el passat i el present: un fascinant treball de transmissió a la ballarina Natacha Kouznetsova, a qui l’artista reconeix en el seu moviment fort i alhora fràgil.
OLGA MESA
Olga Mesa va iniciar la seva trajectòria a Espanya, però aviat es va traslladar a Estrasburg, on continua la seva recerca sobre la relació del cos amb la imatge. Els seus solos l’han posicionat internacionalment des dels anys noranta. L’any 2005 va crear la companyia Hors Champ / Fuera de Campo, i l’any 2010 s’hi va unir Francisco Ruiz de Infante, artista visual i tecnològic que ha dut a terme projectes per a museus com el Reina Sofía, el Guggenheim i el d’Art Modern de París. Junts inventen un univers en el qual interactuen els seus llenguatges artístics, les seves preocupacions i les seves experiències respectives.
L’icònic solo d’Olga Mesa ara compta amb el dispositiu visual creat per Francisco Ruiz de Infante, el diàleg amb el qual ha donat una nova forma i actualitat a una peça-manifest on l’artista qüestiona el cos i la seva manera de fer; es pregunta per aquest cos des de la mirada de l’altre, de l’espectador, i com el cos pot ser alguna cosa més que una imatge, posant el focus en les seves emocions i les seves manifestacions involuntàries. En aquest treball se superposen imatges, es dupliquen els cossos en una proposta de diàleg entre el passat i el present: un fascinant treball de transmissió a la ballarina Natacha Kouznetsova, a qui l’artista reconeix en el seu moviment fort i alhora fràgil.
Olga Mesa va iniciar la seva trajectòria a Espanya, però aviat es va traslladar a Estrasburg, on continua la seva recerca sobre la relació del cos amb la imatge. Els seus solos l’han posicionat internacionalment des dels anys noranta. L’any 2005 va crear la companyia Hors Champ / Fuera de Campo, i l’any 2010 s’hi va unir Francisco Ruiz de Infante, artista visual i tecnològic que ha dut a terme projectes per a museus com el Reina Sofía, el Guggenheim i el d’Art Modern de París. Junts inventen un univers en el qual interactuen els seus llenguatges artístics, les seves preocupacions i les seves experiències respectives.
- Autoria:
Olga Mesa - So:
Francisco Ruiz de Infante
Frédéric Apffel - Coreografia:
Olga Mesa - Producció:
Pierre Kiener
Hors Champ // Fuera de Campo