Ofèlia (Panic Attack)

Ofèlia (Panic Attack)

Ofèlia (Panic Attack) és la creació més recent d’Àlex Rigola, un poema escènic sobre l’ansietat per a vint espectadors i espectadores.

Sinopsi

Un bosc de nit. Una noia dins d’un Seat 600. Té la ràdio posada on es parla d’una tal Ofèlia, apareguda morta en un llac. Tot fa pensar en un suïcidi. Res de nou en un món on se suïciden un milió de persones l’any.

La noia del cotxe apaga la ràdio i agafa una flauta travessera. Intenta tocar un fragment de Tristany i Isolda de Wagner. No se’n surt. Una ensopegada més de la seva insuportable lleugeresa del ser. Potser semblant a la que Shakespeare intenta acostar-nos a través de les paraules de Hamlet.

Ofèlia (Panic Attack) és la creació més recent d’Àlex Rigola, una personalitat de l’escena que tant ha fet de director i dramaturg com de productor, que ha dirigit el Teatre Lliure, la secció teatral de la Biennal de Venècia i els Teatros del Canal de Madrid. Considerat una de les figures amb més projecció internacional del teatre català del moment, va passar pel Grec 2007 amb 2666, recordada adaptació escènica amb Pablo Ley de la novel·la de Roberto Bolaño, i l’any 2021 amb una versió lliure de La gavina, d’Anton Txékhov.

Un grup reduït de vint espectadors i espectadores per funció tindrà el privilegi de veure la representació al mateix espai on es va crear, a l’antiga factoria de Can Trinxet, a l’Hospitalet de Llobregat.

Durada:
Idioma:
Català
Sinopsi

Un bosc de nit. Una noia dins d’un Seat 600. Té la ràdio posada on es parla d’una tal Ofèlia, apareguda morta en un llac. Tot fa pensar en un suïcidi. Res de nou en un món on se suïciden un milió de persones l’any.

La noia del cotxe apaga la ràdio i agafa una flauta travessera. Intenta tocar un fragment de Tristany i Isolda de Wagner. No se’n surt. Una ensopegada més de la seva insuportable lleugeresa del ser. Potser semblant a la que Shakespeare intenta acostar-nos a través de les paraules de Hamlet.

Ofèlia (Panic Attack) és la creació més recent d’Àlex Rigola, una personalitat de l’escena que tant ha fet de director i dramaturg com de productor, que ha dirigit el Teatre Lliure, la secció teatral de la Biennal de Venècia i els Teatros del Canal de Madrid. Considerat una de les figures amb més projecció internacional del teatre català del moment, va passar pel Grec 2007 amb 2666, recordada adaptació escènica amb Pablo Ley de la novel·la de Roberto Bolaño, i l’any 2021 amb una versió lliure de La gavina, d’Anton Txékhov.

Un grup reduït de vint espectadors i espectadores per funció tindrà el privilegi de veure la representació al mateix espai on es va crear, a l’antiga factoria de Can Trinxet, a l’Hospitalet de Llobregat.

Fotos i vídeos
Articles relacionats
3 propostes del Grec que aprenen del passat

3 propostes del Grec que aprenen del passat

“Al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar”, escrivia Machado.  En un moment històric convuls i de transformació social, política i […]

Enllaç copiat!