Només un anunci

Aquest cop tenim una obra relacionada (inicialment) amb la publicitat. Un món on tothom pot opinar sobre un simple anunci d’aigua i on una reunió moderada pot tenir un resultat totalment inesperat.

En la primera part de l’obra, on es realitza el focus group i presentació dels personatges; és on l’obra agafa embranzida i comença amb els acudits i gags que més agraden al públic. Amb un ritme frenètic que va embolicant la troca. És aquest el punt fort de l’obra, en la comèdia i aquest ritme de no parar, on els personatges dibuixats per Alberto Ramos aconsegueixen seduir al públic de la sala.

Tot i no ser una de les obres més rodones que he vist a la Sala FlyHard, seguim a l'espera de les següents propostes que ens tenen preparades.

Més info..

Només un anunci és només això, un entreteniment. Una comèdia de ritme embogit que esdevé un intent de thriller en la segona part i acaba de manera precipitada deixant-nos amb el dubte de què dimonis ens volíen explicar amb aquesta obra. És talment l'equivalent a les pel·lícules de diumenge a la tarda: no t'avorreixes, els actors ho fan prou bé i, un cop acabada, no et queda res, ja pots tornar al que feies. Segurament seria un bon text per a una altra sala però, malauradament, crec que no fa justícia a la trajectoria de la Sala Flyhard.

Més informació

 

Una comèdia que critica el món de la publicitat a la televisió: bon tema i bon començament perquè un dels convocats per fer un test d'opinió d'un futur anunci televisiu... és cec. Com valorarà la possible acceptació dels futurs clients, la bellesa de les imatges, la impressió que els faran aquestes imatges? Llàstima que a partir de la bona idea inicial, les coses no avancen en la direcció adequada. Amb això queda palés que amb una bona idea no n'hi ha prou, que cal saber-la desenvolupar i mantenir l'atenció fins al final de l'obra. Llàstima perquè prometia. Jo la vaig veure en una pre-estrena a Igualada. Potser ara l'han polit.

 

La publicitat té una gran influència en la societat i, en conseqüència, algún tipus de poder sobre nosaltres. Així doncs, no és d'estranyar que les companyies anunciants inverteixin molts recursos en les seves campanyes publicitàries, utilizant els focus groups per tal de valorar-les. Precisament, aquest és el suggerent punt de partida de l'obra que es presenta a la Flyhard i a partir del qual s'anirà embolicant una trama que barreja hàbilment la comèdia amb el thriller.

Un dels punts forts de l'obra és el seu ritme frenètic, ben marcat des de la direcció i ben portat pels quatre actors. A més, els personatges estan ben dibuixats per Alberto Ramos, que gràcies als seus diàlegs i a les situacions plantejades, aconsegueix fer passar una bona estona a l'espectador. Tot i això, dins l'obra no hi trobem grans reflexions, ni tampoc molta profunditat, però aquest no sembla ser l'objectiu de la proposta. D'altra banda, el que sí hi ha és dinamisme i un humor ben portat a través d'una història disparatada. Així doncs, aquest "Només un anunci" és una obra ideal per poder desconnectar dels nostres problemes i per passar una bona estona al teatre.