Tot el que necessites per anar al teatre

Noli me tangere (no em toquis)

Noli me tangere (no em toquis)

Niño de Elche inaugura la temporada del Teatre Lliure amb Noli me tangere (no em toquis) una missa laica per reivindicar que el teatre és un acte cultural i artístic tal com ho són altres espais de culte religiós. Una proposta que combinarà el flamenc heterodox de l’artista, un cor, i amb textos de dramaturgs com Marc ArtigauClàudia CedóAlbert Lladó y Victoria Szpunberg.

Sinopsi

Després d’un temps marcat per la sensació d’incertesa, d’excepcionalitat i de disrupció; de suspensió de drets, mort i malaltia, el Lliure no vol començar la temporada com si no hagués passat res. Conscients del vessant de ritual col·lectiu i simbòlic que té aquest ofici, l’obertura d’aquesta temporada se centra en portar a escena una mena de missa laica.
Aprofitem també la planta basilical de la Sala Fabià Puigserver i recuperem el sentit laic i cívic d’aquesta mena de construcció, que a l’època romana era de reunió ciutadana. Hi farem una litúrgia per reivindicar el teatre com un acte cultural i especialment  rtístic tan important com qualsevol acte en d’altres espais de culte religiós. L’oficiant d’aquest ritual serà Niño de Elche, un cantaor que reivindica les seves profundes arrels flamenques des de la més absoluta heterodòxia. Un artista subversiu, transgressor i dissident que sempre busca nous reptes creatius per experimentar i fer confluir llenguatges artístics diferents.

Valoració espectadors
  • Aquest cap de setmana i durant 3 dies, al Lliure de Montjuïc ha obert la temporada i a causa de l’excepcionalitat que des de fa mesos vivim i seguim vivint de malaltia, mort i incertesa ha volgut fer-ho amb un record a través d’aquest espectacle inaugural. Es tracta d’una missa laica per exorcitzar el dol i una reivindicació de el paper ritualista del teatre que compta amb textos a manera de pregària de Marc Artigau, Albert Lladó, Victòria Szpunberg i Clàudia Cedó. L’oficiant d’aquest ritual és el cantaor heterodoxa Niño de Elche acompanyat d’un cor format per sis components. Les pregàries que per citar un exemple i que veieu per on anava el tema, demanen un bordell per a Juan Carlos o esmenten a Colau i són respostes pel cor amb un ¨feliços¨ (l´ Amen cristiá), són el que màs m’ha agradat de l’espectacle, perquè a partir d’aquí que ja entra l’oficiant que per cert no canta cap tema, sinó que el que escoltarem són gemecs, sorolls i crits guturals, repeticions i aplaudiments monòtons fins a la sacietat que et van picant el cervell fins deixar-te extenuat. Un espectacle que com a novedós i diferent a tot el que estem acostumats, m’ha agradat i força veure però que lògicament crea disparitat de comportaments entre el públic des de la deserció que n’hi va haver, fins ls llargs aplaudiments al final. Em sembla que amb Juan Carlos Martel, no és l’únic que veurem d’aquest gènere aquesta temporada.

    28/09/2020
Articles relacionats
El Teatre Lliure aposta per una tardor amb programació presencial i virtual

El Teatre Lliure aposta per una tardor amb programació presencial i virtual

16 setembre 2020

El Teatre Lliure ha presentat la programació de tardor de la Temporada 20-21. El director del teatre, Juan Carlos Martel Bayod, ha explicat que la seva aposta és “valenta i […]