Murmut barreja a l’escenari els universos creatius de Jordi Palet i Toni Ubach, l’objectual i el musical, per parlar-nos de la necessitat de sentir-nos segurs, contraposada amb la constant sensació d’inseguretat. Ho fan a través dels objectes i el so com a mitjà d’expressió teatral, fent ús de la paraula com un material més, i amb la complicitat d’un creador que sempre ha seduït a la companyia, Xavier Bobés.

Sinopsi

Allà dins hi ha algú. La llum és tènue, però de tant en tant es veu alguna ombra que passa pel davant. Els vidres són translúcids, o potser bruts, o potser són cortines, i sigui com sigui la silueta d’algú trafiqueja allà dins.

Què hi fa? Costa de saber, però si acostes la cara a la finestra intueixes una mena de col·leccionista de records. Però no, això ho fem tothom, amb més o menys manies, amb més o menys implicació. El que guarda té a veure amb la seguretat. Guarda coses que el fan sentir segur. I els records són una d’aquestes coses sí. Però no pel record en sí, sinó per la sensació de seguretat que li evoca aquell pistoler de plàstic, o aquella melodia xiulada, o aquell gest que havia sigut carícia.

Què hi fa, allà? Escampa un paisatge amb tot allò que guardava des de feia tant. Un paisatge que esdevé paret. Sembla que busqui una pla general d’aquell material que sempre havia mirat des de la més absoluta proximitat. Tanta proximitat que atravessava la pell. Tan a prop que s’ho mirava des de dins.

Sembla que se n’acomiadi.

L’espectacle, que neix de dos laboratoris amb Xavier Bobés i un amb Pablo Messiez -al Festival IF i l’Obrador de la Sala Beckett-, compta amb la producció de Farrés Brothers i Cia. És, doncs, el tercer muntatge per a adults de la companyia, després d’Equilibristes (2010) i La visita de la vella dama (2017). Aviat farà 20 anys que treballen amb trastos, gestos, paraules, ninots i històries poc transitades. Jordi Palet, director i dramaturg de la companyia, fa d’actor en aquest espectacle. Toni Ubach, il·luminador, hi fa la música. Dos intrusos amb ganes de compartir escenari… des de dins.

Durada:
Idioma:
Català
Sinopsi

Allà dins hi ha algú. La llum és tènue, però de tant en tant es veu alguna ombra que passa pel davant. Els vidres són translúcids, o potser bruts, o potser són cortines, i sigui com sigui la silueta d’algú trafiqueja allà dins.

Què hi fa? Costa de saber, però si acostes la cara a la finestra intueixes una mena de col·leccionista de records. Però no, això ho fem tothom, amb més o menys manies, amb més o menys implicació. El que guarda té a veure amb la seguretat. Guarda coses que el fan sentir segur. I els records són una d’aquestes coses sí. Però no pel record en sí, sinó per la sensació de seguretat que li evoca aquell pistoler de plàstic, o aquella melodia xiulada, o aquell gest que havia sigut carícia.

Què hi fa, allà? Escampa un paisatge amb tot allò que guardava des de feia tant. Un paisatge que esdevé paret. Sembla que busqui una pla general d’aquell material que sempre havia mirat des de la més absoluta proximitat. Tanta proximitat que atravessava la pell. Tan a prop que s’ho mirava des de dins.

Sembla que se n’acomiadi.

L’espectacle, que neix de dos laboratoris amb Xavier Bobés i un amb Pablo Messiez -al Festival IF i l’Obrador de la Sala Beckett-, compta amb la producció de Farrés Brothers i Cia. És, doncs, el tercer muntatge per a adults de la companyia, després d’Equilibristes (2010) i La visita de la vella dama (2017). Aviat farà 20 anys que treballen amb trastos, gestos, paraules, ninots i històries poc transitades. Jordi Palet, director i dramaturg de la companyia, fa d’actor en aquest espectacle. Toni Ubach, il·luminador, hi fa la música. Dos intrusos amb ganes de compartir escenari… des de dins.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Articles relacionats
Enllaç copiat!