Monstruo + Tiempo

Sinopsi

Monstruo és una proposta sobre la manera com el cos dialoga amb el silenci i els seus límits, a càrrec d’una artista, Laila Tafur, que ha treballat amb Xavier Le Roy, Lipi Hernández, Jerome Bel, Taiat Dansa i Vero Cendoya, entre d’altres. El moviment és la matèria primera que utilitza aquesta creadora per reivindicar el monstre com a forma natural de la dansa. Investiga en el seu espectacle de quina manera el so afecta el cos, el so que produeix el mateix cos, els sons que el cos recorda o el so que tothom escolta: el silenci.

SINOPSI

Sóc Laila, això ho sé, però no sé què vol dir. Sé el que m’agradaria ser: lliure, completa, total. Sé d’on vinc en termes físics i geogràfics, Granada i la meva mare i el meu pare. Sortir d’aquí és molt difícil. No sé com se’m veu, m’ho pregunto de vegades. No sé què pensen de mi altres dones, potser una barreja de particularitat bonica i ser erroni. Sóc tímida i no sé portar-ho, de vegades em poso vermella i em fa molta ràbia, em pregunto per què serà. M’agrada anar sola però sentir-me sola em fa pena. Sóc Laila, mig nena, mig dona, mig home.

Fátima Miranda diu en una entrevista: «Reivindico el grunyit, el crit, el plor. Reivindico la condició presintáctica del llenguatge». Com ella, jo reivindico el monstre com a forma natural de la dansa. La dansa es produeix per la fricció entre el significat i la carn. Aquesta fricció crea forma, informa. Com Fátima Miranda, reivindico l’innombrable com estat natural de la dansa. El indefinit com a virtut, el deforme com a bellesa. Vull explicar la història de com la carn escapa a ser nomenada.

Tiempo és el treball de dansa que presenta el director i coreògraf Nacho Cárcaba, format en dansa clàssica, contemporània i danses urbanes.

SINOPSI

El que està passant ara, ja va passar abans. Temps, habitant en la pell, en els ossos, en allò que es mou dels uns als altres, habitant en la seva pell, en els seus ossos, en allò que els mou, a uns i a altres… descobrir un moment mentre altres comencen a córrer a la recerca del seu temps, que habitarà la seva pell, els seus ossos i es mourà… dels uns als altres.

Els solos Monstruo, de Laila Tafur, i Tiempo, de Nacho Cárcaba, es presenten dins de la línia de programació de La Caldera Corpografies, centrada en les escriptures corporals i les narratives de la presència. Treballs de creadors que investiguen la capacitat del cos i el moviment per articular un discurs sensible, no verbal, on el pensament és acció i el cos és text.