Miss cosas y yo

Veure teatre a sales petites és un luxe que sempre intento aprofitar, i amb posades en escena com aquesta proposta, encara em reafirmen més el que penso.

Tots sabem el talent que té la família Pla Solina, una garantia de que el que veurem valdrà la pena. La Diana ens apropa de primera mà el que vol dir que les coses no surtin bé, que fallin a l'últim moment i t'obliguin a canviar els plans.

Davant d'aquesta situació tenim dues opcions, bloquejar-nos o fer de l'error una virtut. Un error accidental que condiciona l'inici de l'espectacle, descol·loca a l'espectador i l'obliga a sortir d'aquest simple paper d'espectador, passa a ser còmplice.

Diana Pla utilitza tots els recursos del seu cos, i l'escenografia minimalista necessària per explicar-nos la seva història, la seva percepció del món. Ho fa d'una manera tan magistral que captiva, no estem acostumats a veure teatre tan pur, que surt de l'ànima de l'actriu i això és un element que atrapa. La Diana t'agafa de la mà i et fa donar voltes i voltes i voltes, fent servir l'humor, el clown, el mim, el text i el drama per fer-te entrar a la seva vida.

Arriba a ser tan proper que al moment dels aplaudiments costa tornar a posar a la Diana al lloc d'actriu, ja que es produeix un trencament tan fort de l'anomenada quarta paret que fa llàstima i tot quan arriba al final, perquè voldries seguir dins del seu món.

Com ja sabia, vaig gaudir d'un luxe emocionant veient Miss, cosas y yo. Així que només desitjo una llarga vida a aquesta proposta, perquè vull repetir.

És fàcil entendre la primera part de l’obra, la part autobiogràfica de “Miss, Cosas y yo” coneixent Travy” escrita i dirigida por Oriol Pla (el seu germà) que es va presentar al Teatre Lliure de Montjuïc al 2018. Com ella explica, ve d’una família d'artistes i va fer gira amb aquest espectacle per tot Catalunya. Travy estava protagonitzada, tant a la vida real com al guió, per Quimet Pla, Diana Pla, Oriol Pla i Núria Solina. És un espectacle d’humor i tendresa on les veritats no poden fer mal sinó que arrenquen somriures.

La companyia Nemin, creada al 2018 per Diana Pla i la escenògrafa Duna Homedes, va estrenar “Miss Cosas y yo” fa un any a la Sala Melmac i ara, Diana Pla Solina amb la col·laboració dramatúrgica de Ferran Vilajosana tornen amb aquesta obra difícil, agosarada i valenta.

L’obra, d’una sola actriu és d’una gran originalitat. Des del començament, l’actriu ens permet entrar en el seu món. La seva sinceritat i espontaneïtat ens predisposa a una vetllada irrepetible. Diana Pla divideix l’espectacle en dues parts ben diferenciades separades per un canvi de vestuari i de temàtica i una veu infantil que ens diu tot allò dels mòbils i les fotografies.

La primera part és d’un nivell de comicitat tan alt que el públic s’hi bolca des del principi. Se sent molt proper de la nena adolescent que no sap molt bé cap on tirar. L’expressió de la veu, del cos, de la mirada, tot fa comprendre el seu passat i la seva situació personal. És un teatre unipersonal on es barreja el teatre de carrer, la dansa i l’expressió corporal en tots els sentits.

On Diana Pla desenvolupa el seu millor rol de clown femení és a la segona part essent una excel·lent referent d’aquest gènere com Montse Trias de Circ Cric o Pepa Plana. En clau d’humor i suposadament criticada per altres personatges que ella mateixa interpreta, l’actriu va creant una obra simulant una constant interpretació. A demés de les tècniques de circ, utilitza la dansa, el teatre, el mim, tot amb molts pocs elements escenogràfics. Ella ho omple tot. Ens parla de les inseguretats, les pors, els fracassos i les superacions. Una actriu completa i un espectacle original que no ens podem perdre.