
Sinopsi
Això no és una sinopsi, és un avís. AVÍS: Aquesta obra és una escopinada, un vomitada i un acte de resistència enfront de la violència real. Un pet, un acte insubordinat i confessional que posa en escac a tots els feixismes que pretenen crear al seu entorn un sistema totalitari. El públic que vegi aquesta obra correrà el risc de la possibilitat de revolució. El nas de pallasso, li dic als alumnes del clown, serveix per protegir-nos dels feixistes; doncs, ara vaig jo i dedicat a ells, als clown i als feixistes, m’enfronto a aquest text amb la cara descoberta. Que s’entenga el feixisme com una cosa que imposa, prohibeix, menysprea i deseduca, amb aquesta arrogància que tenen els que no són capaços de riure de si mateixos, i que està instal·lat en tots els ordres i en totes les èpoques i en totes les ciències, en totes les guerres i en totes les cantonades; i és mundial perquè a tots ens resulta proper. Beneïda demagògia.
A la meitat d’aquesta Espanya estancada que ens pertany i que ha estat tan al marge de tot conflicte, segons els llibres, que fins ni tan sols reconeix els que ha tingut, Mi relación con la comida pogués ser una matemàtica de combinacions entre les pobreses d’aquí i allà, les cultures de classe, els feixismes quotidians versus genocidis, però no és només això sinó que també ofereix un suculent estudi per sortir de tot, de vegades amb solucions poc optimistes. Aquesta obra es regira en contra de tot aquell que camina en direcció oposada als que estan més fotuts amb una rebel·lia en barrina tan bèstia, una rebel·lia en estat de gràcia tal, que supera amb escreix a ments com les de Marx, em refereixo a Karl, Plató, Jacques Lecoq a propòsit dels bufons per a qui no sàpiga qui és, i la de Darío Fo.
Castellà
Això no és una sinopsi, és un avís. AVÍS: Aquesta obra és una escopinada, un vomitada i un acte de resistència enfront de la violència real. Un pet, un acte insubordinat i confessional que posa en escac a tots els feixismes que pretenen crear al seu entorn un sistema totalitari. El públic que vegi aquesta obra correrà el risc de la possibilitat de revolució. El nas de pallasso, li dic als alumnes del clown, serveix per protegir-nos dels feixistes; doncs, ara vaig jo i dedicat a ells, als clown i als feixistes, m’enfronto a aquest text amb la cara descoberta. Que s’entenga el feixisme com una cosa que imposa, prohibeix, menysprea i deseduca, amb aquesta arrogància que tenen els que no són capaços de riure de si mateixos, i que està instal·lat en tots els ordres i en totes les èpoques i en totes les ciències, en totes les guerres i en totes les cantonades; i és mundial perquè a tots ens resulta proper. Beneïda demagògia.
A la meitat d’aquesta Espanya estancada que ens pertany i que ha estat tan al marge de tot conflicte, segons els llibres, que fins ni tan sols reconeix els que ha tingut, Mi relación con la comida pogués ser una matemàtica de combinacions entre les pobreses d’aquí i allà, les cultures de classe, els feixismes quotidians versus genocidis, però no és només això sinó que també ofereix un suculent estudi per sortir de tot, de vegades amb solucions poc optimistes. Aquesta obra es regira en contra de tot aquell que camina en direcció oposada als que estan més fotuts amb una rebel·lia en barrina tan bèstia, una rebel·lia en estat de gràcia tal, que supera amb escreix a ments com les de Marx, em refereixo a Karl, Plató, Jacques Lecoq a propòsit dels bufons per a qui no sàpiga qui és, i la de Darío Fo.
- Direcció:
- Autoria:
- Il·luminació:
Gustavo Recuero - So:
Iñaki Estrada - Vestuari:
Daniela Presta
- Neus Mònico FernándezTeatre Barcelona
- Carles Armengol GiliTeatre Barcelona
- Pau Pax
- Hebert Parodi
- Joan Compte i Urpí
- Nuria Bisquert Bisquert
- Julià