Melodama 'La venjança d’una orfeneta russa'
Inici » Nous llenguatges escènics, Proximitat, Teatre d'objectes, Titelles » Melodama ‘La venjança d’una orfeneta russa’

Melodama 'La venjança d’una orfeneta russa'

Melodama és una adaptació lliure de l’obra de Henri Rousseau La venjança d’una orfeneta russa (1899). Un clàssic fet contemporani, en un espectacle arriscat, subtil i rigorós de teatre de titelles sense paraules.

Sinopsi

Melodama explica la història de Sophie, una noia orfe que viu amb la seva tieta i no coneix l’amor. Quan creu haver-lo trobat, cau en el parany de l’enamorament i, com sol passar tants cops, es deixa seduir per una persona poc convenient. Sophie no escolta els consells de la seva tieta i decideix arriscar-se a viure la seva pròpia vida. Empren llavors un llarg viatge que la portarà cap al camí de la soledat i cap un suïcidi frustrat que canviarà per sempre la seva vida. Un camí d’autoconeixement, ple d’incerteses i giravolts de tot tipus, amb la figura d’un amor tan apassionat com poc oportú com a teló de fons.

Més informació

L’obra proposa a l’espectador una nova manera de mirar. Una mirada desdoblada en dos castellets de titelles per explicar una història de sentiments. Per oferir un melodrama amb regust a cinema mut. El melodrama, aquest gènere teatral que tant va triomfar al llarg del XIX i que a principis del XX encara omplia teatres ha caigut en un desprestigi només salvat, i encara en comptades ocasions, pel cinema. D’aquí que Melodama recuperi aquest gènere tant convencionalitzat per poder jugar amb les seves pròpies convencions i oferir a l’espectador una història i una manera d’explicar una història que el sorprengui constantment.

Durada:
Idioma:
Sense paraules
Sinopsi

Melodama explica la història de Sophie, una noia orfe que viu amb la seva tieta i no coneix l’amor. Quan creu haver-lo trobat, cau en el parany de l’enamorament i, com sol passar tants cops, es deixa seduir per una persona poc convenient. Sophie no escolta els consells de la seva tieta i decideix arriscar-se a viure la seva pròpia vida. Empren llavors un llarg viatge que la portarà cap al camí de la soledat i cap un suïcidi frustrat que canviarà per sempre la seva vida. Un camí d’autoconeixement, ple d’incerteses i giravolts de tot tipus, amb la figura d’un amor tan apassionat com poc oportú com a teló de fons.

Més informació

L’obra proposa a l’espectador una nova manera de mirar. Una mirada desdoblada en dos castellets de titelles per explicar una història de sentiments. Per oferir un melodrama amb regust a cinema mut. El melodrama, aquest gènere teatral que tant va triomfar al llarg del XIX i que a principis del XX encara omplia teatres ha caigut en un desprestigi només salvat, i encara en comptades ocasions, pel cinema. D’aquí que Melodama recuperi aquest gènere tant convencionalitzat per poder jugar amb les seves pròpies convencions i oferir a l’espectador una història i una manera d’explicar una història que el sorprengui constantment.

Fitxa artística
    Fotos i vídeos
    Ja estàs registrat?
    Entrar amb email
    Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit