Tècnica clàssica i tecnologia electrònica. Sobre aquests puntals construeix Max Richter el seu univers sonor, format per creacions en solitari i obres per a la dansa, el teatre, l’art o la moda. In a Landscape, el seu disc més nou reconcilia els extrems.
Sinopsi
L’alemany Max Richter és un dels grans compositors del nostre temps, posseïdor d’un estil propi que neix de posar en contacte la tècnica clàssica i la tecnologia electrònica. Li agrada “reconciliar polaritats”, com diu ell mateix, un exercici ben poc comú en els nostres dies i que aplica en un treball conceptual que busca posar en contacte els instruments electrònics amb els acústics, el món natural amb el món humà i les grans qüestions de la vida amb les més íntimes i personals.
Si en projectes anteriors l’artista s’havia implicat en qüestions polítiques i socials com la crisi dels refugiats (música per al ballet Exiles) i s’havia posicionat contra la invasió de l’Iraq l’any 2003 (The Blue Notebooks, 2004), en aquest àlbum aparegut l’estiu del 2022 l’artista busca l’equilibri en la pau d’un estudi situat en una zona rural. Saluda així els gaudis de la vida tranquil·la i, amb l’ajuda d’uns quants sons trobats —potser unes passes al bosc o uns ous ferrats a la cuina—, que ja van ser habituals en treballs anteriors de l’artista i de músiques i poesies d’altres temps, confegeix una reflexió musical sobre el paper que han de jugar els homes en aquest món malalt. En el concert sonaran també temes de l’esmentat The Blue Notebooks, disc que ha estat reeditat enguany amb motiu del vint aniversari.
Des del punt de vista musical, In a Landscape revisa, des del present, els sons i les arts que han inspirat Richter i dels quals són deutores les seves composicions postminimalistes, unes obres que, per a uns, l’han convertit en un mestre dels sons contemporanis i, per a altres, gairebé en una estrella del pop.
És la proposta més nova d’un artista que vam descobrir a Memoryhouse (2002), i que tant fa les seves pròpies composicions com posa música a un film, a una instal·lació artística o a un muntatge teatral o de dansa. Richter, capaç de reinventar-se els concerts per a violí de Vivaldi i convertir-los en una experiència hipnòtica o d’enregistrar un àlbum conceptual de nou hores de durada basat en la neurociència del son (Sleep, 2015), debuta al Grec reconciliant extrems.
