Sinopsi
El Maldà enDansa d’enguany segueix posant l’accent en la dansa contemporània tot oferint diversitat en les propostes amb estils diferents com la dansa teatre, dansa urbana, dansa conceptual o teatre físic.
PROGRAMA 1
Entre viatges i flors, de la cia. A les golfes – Tàndem de creació coreogràfica
Entre viatges i flors és un espectacle que suma dansa i text partint de l’obra Viatges i flors de Mercè Rodoreda. Les imatges que els textos evoquen es llegeixen com un torrent d’aigua, ara més calmat —construint un paisatge amb cura—, ara més ràpid i directe —establint una imatge que passa fugaç i prou. La peça cerca connexions entre aquestes imatges i la inherent ambigüitat significativa de la dansa amb la intenció de crear un univers poètic particular, entre la literalitat i l’abstracció, que respecti el color melancòlic que es desprèn dels textos seleccionats, tenyits de tristesa per l’absurd de la guerra.
Durada: 20 minuts
Estil: Multidisciplinar. Base tècnica de dansa contemporània
Aye-Nah, d’Aina Lanas
“(…) es va danyar, es va desconstruir i li van faltar braços, cames, vida. El que quedava buscava màscares i cossos a on establir-se, fins que va comprendre que no era cos, que era lliure, com la música. I va ballar fins que es va acabar l’amor.”
Durada: 15-17′
Estil: Dansa urbana/experimental
Dosis, de la cia. UNAiUNA
Qui no coneix aquella dona segura de si mateixa, amb tacons de 15cm, vestit ajustat, llavis vermells i abric de pell? O aquella que quan es mira al mirall intenta tancar el ulls per no veure qui es? O aquella que estima molt als altres, però no es deixa estimar? I que me’n dieu d’aquella que creu que ho té tot, ho domina tot, que tot gira sobre ella, però en el fons no té res? O la dona que nomes sap mirar opinar i moure’s amb els ulls dels altres i no viu la seva pròpia vida?… Però, el cap i a li fi, totes elles dones, cada una d’elles diferent, especial, complexa però senzilla, forta però a la vegada dèbil. Cada una d’elles amb la seva bogeria, amb la seva dosi de locura necessària per ser més femenina, més dona. Dona i boja. Treball basat, en la bogeria que tota dona té. Parlem de la relació de dos mons diferents estats, que vivim dia a dia.
Durada: 10′
Estil: dansa contemporània
PROGRAMA 2
Lingua madre, de la cia. Nuvola Vandini
Neus Borrell i Nuvola Vandini formen un duo, mentre una atrapa la dansa des de la veu, l’altra dirigeix el cant a través de la dansa. La llengua materna de la qual parlen sorgeix de mastegar, articular i repetir tot allò que representa un lloc comú, un lloc que té un cos i una veu únics. És des d’aquest centre, boca a boca, que un so original es converteix en un altre, trobant-se amb un cos que el posa en conflicte, fins al límit, que transforma el seu propi paisatge. Una cançó de llengua materna s’expandeix, calla, es converteix en una altra cançó …
Durada: 25 minutes more or less.
Estil: Cant i dansa
nada.dora.toda.dorada, de la cia. Golden acid
Pressió atmosfèrica, pressió grupal, pressió social, pressió sanguínia, pressió familiar, pressió relativa, pressió absoluta, pressió absurda, pressió sublim… auto pressió. Tres noies de pell blanca i pestanyes llargues somriuen, entre accions meticuloses i moviments estilitzats, teixint entre elles relacions i dinàmiques precises. El ritme d’entrenament es torna cada cop més frenètic, però elles mantenen el somriure. L’olor d’àcid clorhídric inunda l’espai, revelant l’absència, l’invisible, una peça que fins ara s’havia mantingut en secret. La seva actitud, aparentment innocent i serena, es comença a esquerdar… la seva mirada es torna desconcertant.
Durada: 17 minuts
Carretería, de la cia. Tangen|Benzal
Usem el nostre cos com a transport. Transportem els nostres pensaments al moviment. Movem la idea d’una relació entre persones, oposades a moments i atretes en d’altres. Els cossos són sotmesos a forces contràries creant així una tensió existent durant un duo en què el material pedregós indica quan, com i qui condueix la situació. Es plasma d’una forma coreogràfica una idea natural a la vida real; les relacions personals. No té per què existir un mateix patró de persones, es vol mostrar a l’espectador com sempre hi ha accions que creen tensió; estirar o no estirar, pretendre o no pretendre, deixar o no deixar, anhelar o no anhelar. Sempre existeix aquest joc de contrarietats que provoquen al cos l’acció-reacció de la tensió.
Durada: 15 minuts
Estil: dansa contemporània
