Alberto San Juan: Lorca en Nueva York

Alberto San Juan: Lorca en Nueva York

Alberto San Juan i La banda obrera interpreten a Lorca a Nova York, el conegut poemari Poeta en Nueva York de Federico García Lorca, tan present actualment.

Sinopsi

Lorca va viure a nova York des de juny de 1929 a febrer de 1930. Llavors va viatjar a Cuba, on va passar tres mesos, i, finalment, va tornar a Espanya amb els poemes del llibre Poeta en Nueva York a la maleta.

L’excusa del viatge va ser matricular-se com a estudiant d’anglès en la Universitat de Columbia. Els motius reals eren uns altres. Lorca s’havia convertit en un autor molt famós a Espanya després de la publicació del Romancero gitano, tot un èxit, i se li havia atribuït un perfil gairebé folklòric del qual volia allunyar-se. A més, acabava de patir una ruptura dolorosa amb un home amb el qual havia viscut un amor intens.

A Nova York va fer grans amistats i va rebre “l’experiència més útil de tota la meva vida”. Va conèixer a “els negres”. I va conèixer, en profunditat, el capitalisme. Va ser testimoni directe del “Crack del 29”, la major crisi del sistema prèvia a la qual avui, 2019, patim des de fa ja més d’una dècada. De la seva experiència, neixen els poemes que formen el llibre Poeta en Nueva York. A la seva tornada a Espanya, Lorca va donar una conferencia recital a la Residència de senyoretes, a Madrid. Allà va presentar el seu poemari i va explicar aquell viatge físic i espiritual.

L’espectacle Lorca en Nueva York és aquella trobada de Lorca amb el públic a la Residència de senyoretes en el qual per primera vegada es van sentir aquests poemes, “carne mía, alegría mía, sentimiento mío”.

Durant una hora, viatjarem amb /ell de Granada a Nova York i a l’Havana. A través del jazz i el so (interpretat en viu per la Banda) ens submergirem a Wall Street -“arriba l’or en rius de totes les parts de la terra i, amb ell, arriba la mort”-, Harlem –“el dolor dels negres de ser negres en un món contrari”-, la multitud –“un dels espectacles vitals més intensos que es poden contemplar”-, el camp –“anhelós de les pobres coses vives més insignificants”-, l’Havana –“amb els seus ritmes que jo descobreixo típics del gran poble andalús”, la revolució –“del Africa a Nova York”-. Una aventura, “plena de fets poètics”, de “un espanyol típic, a Déu gràcies”.

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
Sigues el primer en deixar la teva valoració