Lorca

Lorca és el vuitè muntatge de la Companyia Laboratorio Teatro.

Sinopsi

A través d’un univers oníric de mobles de fusta, portes, llums i bastides, ens apropem a Federico García Lorca (1898-1936) visitant passatges autobiogràfics, escenes metateatrals inspirades en les seves obres i hipòtesis poètiques esquitxades per símbols lorquians. Amb el segell experimental característic de la companyia, el muntatge reflexiona sobre la memòria, el llegat artístic i les conseqüències de la barbàrie combinant dramatúrgia col·lectiva i investigació corporal. A més de Federico, visiten l’obra els seus familiars, amants, amics i enemics, cercant un retrat polièdric, íntim i honest d’una de les personalitats més genials del segle XX espanyol.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Josep OS

    Després de l’aturada forçosa per la Covid, finalment ahir vaig tornar a aquest espai que tant m’ha donat i parlo de Laboratorio Teatro, per gaudir del seu vuitè muntatge, una obra de dramatúrgia col·lectiva i com sempre, dirigida a peu d’escena per Jessica Walker (foto). Un cop més, la màgia s’ha apoderat d’aquest espai per rendir homenatge a Lorca. En aquesta ocasió la paraula cobra més força potser que en altres produccions sense deixar de banda la part visual de què són veritables mestres. Per allà passen testimonis de familiars, amics i amants de Lorca, com el seu pare, Dalí, Buñuel, Bernarda Alba i molts més i també ho fan els seus “enemics”, el guàrdia civil que el va matar i Franco. D’altra banda, Lorca ens relata els seus pensaments, les seves reflexions, el seu amor i el que pensa del teatre, les seves estades a Nova York, Madrid…….Destacar la paròdia Dalí-Lorca en clau d’humor que et dóna un alè d’aire fresc i atenua la tensió. La part gestual és trepidant i requereix dels actors una preparació física, que és més pròpia d’un artista de circ que d’un actor i fins i tot perillosa, i us puc assegurar que es deixen la pell. Extraordinària la part musical que combina tant flamenc com altres estils, encertadíssim el vestuari i com sempre perfecta la caracterització. La posada en escena i l’escenografia la conformen bastides, portes i grans caixes i deunidó el partit que donen. Només tinc una paraula per qualificar la interpretació tant a nivell individual com grupal de les dues actrius i sis actors, B R U T A L, Óscar García , Mario González , Lluís Gutiérrez, Carlos Martín-Peñasco, Paloma Remolina, David Soler, Roser Vallvé i Camilo Zaffora. Com és habitual en les ultimes obres, Jessica W. tanca la representacio amb una paraules en aquesta ocasió dedicades a Lorca i a Samuel el jove assassinat a Corunya. Per mi un IMPRESCINDIBLE, he vist tots els seus treballs, i cada nou espectacle se supera. Si voleu anar, reserveu perquè molts dies ja està exhaurit, però tingueu en compte que és teatre experimental.

    07/03/2022