Llévame hasta el cielo

A mode de representació concentrada en 60 minuts, com si es tractés d’un esquetx còmic allargat, aquesta obra es presenta com una alenada d’aire fresc. Divertida i sense gaires pretensions, Lolita Flores i Luis Mottola es presenten davant el públic amb ganes de treure un somriure i, fins i tot, algun riure a boca plena.

Ángela és un àngel que es presenta a l’ascensor que agafa Marcelo per impedir que porti a terme el que té al seu pensament. Sense desvetllar gaire, ell es presenta com un pobre home que no té res a perdre, sense objectius i sense ganes de continuar lluitant. Ángela intentarà fer-li veure que encara pot canviar el seu futur. Com? Això ho heu de descobrir seient a la butaca.

La complicitat entre Flores i Mottola és bàsica en aquesta comèdia ràpida i senzilla que beu dels dos personatges/intèrprets en la seva totalitat. Ella, entregada al seu personatge, convida a l’espectadora a despreocupar-se i oblidar què hi ha fora del teatre, fent passar una bona estona. Ell s’acobla de manera perfecte a l’evolució del “seu” personatge al llarg de la trama.

Amena, fresca i amb un temps adequat, aquesta producció està empaquetada en una escenografia senzilla i completa, amb tots els elements necessaris. El joc de llums, colors i sons, acaben d’arrodonir un bon passatemps teatral.

Aquesta obra compta amb tots els ingredients necessaris per assegurar una bona comèdia sobre l'escenari. D'una banda, tenim dos personatges oposats que generen un contrast còmic constant. D'altra banda, tenim una premissa que emfatitza el conflicte i la urgència entre tots dos; dos personatges desconeguts es veuen tancats en un ascensor. I finalment, però no per això menys important sinó tot el contrari, tenim a Lolita. Diva on n'hi hagi, aquesta dona és capaç de conduir l'espectacle i assegurar les riallades amb la seva mera presència i desimboltura.

La primera meitat de l'espectacle funciona a la perfecció per totes aquestes raons. La segona part, no obstant això, pren una direcció una mica rocambolesca que no compleix amb les expectatives generades. El que podria ser un recurs còmic més, acaba convertint-se en un esdeveniment central que condiciona la resta de l'obra sense aportar molt més que un parell de bromes previsibles i sacrificant part del potencial de la proposta inicial. Això, al costat d'un final una mica atropellat, acaba deixant una sensació agredolça ja que l'obra no acaba tan bé com comença.

En qualsevol cas, unes interpretacions tan fresques i un joc còmic ple de ritme valen la pena per si mateixes. Una obra molt recomanable per als amants de la comèdia comercial, de Lolita i dels ascensors. Pels que estigueu cansats de les comèdies que es basen en la gastada guerra de sexes i els estereotips de gènere, pot ser no tant.