Josep Maria Mestres porta al Teatre Lliure L’herència, la multipremiada peça del dramaturg Matthew López, estrenada el 2018 i considerada per la crítica com l’obra nord-americana més important del segle. Amb un extens repartiment masculí amb grans noms com Carlos Cuevas, Carles Martínez, Abel Folk, Dafnis Balduz o Albert Salazar.

Sinopsi

Com és ser un jove gai a Nova York una generació després del moment àlgid de la crisi de la sida? De quantes maneres podem dir el dolor i l’amor?

La peça de Matthew López, inspirada lliurement en la magnífica novel·la Howards End d’E. M. Forster, reflexiona sobre què devem als qui van viure i estimar abans que nosaltres, i ens interpel·la sobre la nostra responsabilitat envers les generacions futures. Una peça sobre les transmissions i els llegats, èpica, divertida, política, sensual i commovedora.

Durada:
360 minuts

Idioma:
Català

Properes actuacions Teatre Lliure - Montjuïc, Barcelona

NOVEMBRE

Dissabte 14

Diumenge 15

Dissabte 21

Diumenge 22

NOV.

Ds 14

Més

Menys

NOV.

Dg 15

Més

Menys

NOV.

Dj 19

Més

Menys

NOV.

Dv 20

Més

Menys

NOV.

Ds 21

Més

Menys

NOV.

Dg 22

Més

Menys

NOV.

Dj 26

Més

Menys

NOV.

Dv 27

Més

Menys

NOV.

Ds 28

Més

Menys

NOV.

Dg 29

Més

Menys

DES.

Dj 3

Més

Menys

DES.

Dv 4

Més

Menys

DES.

Ds 5

Més

Menys

DES.

Dg 6

Més

Menys

DES.

Dj 10

Més

Menys

DES.

Dv 11

Més

Menys

DES.

Ds 12

Més

Menys

DES.

Dg 13

Més

Menys

Sinopsi

Com és ser un jove gai a Nova York una generació després del moment àlgid de la crisi de la sida? De quantes maneres podem dir el dolor i l’amor?

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 8

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Un llegat imprescindible

Opinió verificada

“Ell té una història per explicar.”

I aquí és on radica tot, la necessitat imperativa de crear un relat propi de la vida, d’aquelles persones que acompanyen, de les que han precedit i les que es van sumant. La comunitat a la qual pertany cada individu és intrínseca, s’és llegat d’una història i el precedent d’allò que succeirà. Per això, és tant important no oblidar, mantenir viva la memòria, respectar-la i compartir-la.

Matthew López crea una peça preciosa que commou i emociona. Inspirada en certa manera en la novel·la Howards End d’E. M. Forster, López va estrenar L’herència al 2018 a Londres i va rebre molts premis, reconeixent no només el muntatge escènic sinó especialment el seu text. Partint d’aquesta primera matèria excel·lent, Josep Maria Mestres porta a l’escenari aquesta producció amb una elegància i sensibilitat que arriba a cadascuna de les persones del pati de butaques.

Com a escenari una sala d’assaig on uns joves gais de Nova York estan intentant escriure una novel·la, una obra de teatre, un text que reflecteixi la seva realitat, el seu temps. En aquesta cerca per la pròpia història, descobriran que el seu avui és el resultat d’aquelles persones que els van precedir i que van viure episodis molt obscurs -com la lluita dels seus drets o la pandèmia de la Sida als anys 80-. És el passat el que ha construït el present i aquest determinarà també el futur. No tenir en compte aquesta història compartida, aquest llegat, és negar a aquelles persones i la seva vida.

En un marc escènic senzill i minimalista, amb elements claus i un disseny de producció, so i llums molt intel·ligent i audaç, es crea l’espai ideal per al relat que explica un repartiment sublim, excepcional, entregat a la història i al seu significat. Potser n’hi ha que porten a les seves espatlles el pes emocional de la narració, però sense el magnífic treball coral aquesta obra no arribaria a les quotes de grandesa que assoleix.

Albert Salazar s’entrega absolutament al seu personatge, Eric Glass, el seu cos i la seva presència estan tan ficats en cada paraula i sentiment que comparteix amb l’audiència que desapareix completament mentre atrapa a cada espectador/a i l’arrossega al seu món més enllà del teatre. Marc Soler s’endinsa en la trama navegant entre dos personatges bastant dispars, en Leo i l’Adam que, sent dues cares d’una mateixa moneda, exposa uns matisos clars i interessants per anar més enllà del seu present. Carlos Cuevas i el seu extravertit Toby atrauen al públic immediatament i, a poc a poc, l’intèrpret va descobrint les seves esquerdes, aquelles cicatrius que intenta tapar per no deixar veure les seves vulnerabilitats. A més desconcert del personatge, més s’enamora l’espectador/a d’aquest. Carles Martínez, en el seu doble paper de guia espiritual i de vida, a més del literari, transforma les paraules que surten de la seva boca en perles que van creant manifestos que el públic necessita subratllar i deixar marcats per recórrer a ells en molts moments vitals. La seva facilitat per donar forma a uns diàlegs complexos i plens de contingut com si fos una conversa senzilla envolta l’obra i engrandeix el text.

És gairebé impossible ser justa en un petit text amb tot allò que significa L’herència pel públic que té el privilegi de veure-la i -presumeixo de dir- per les persones implicades en la seva producció.

Haver passat més de sis hores al teatre com si no haguessin sigut més que un parell d’estones, demostra que la connexió amb el text i la seva posada en escena és completa. Una experiència que es vol tornar a viure, esperant descobrir encara més detalls que la facin més especial i inoblidable.

04/03/2025 - Teatre Lliure – Montjuïc
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

L’emoció d’un text monumental

Opinió verificada

Hi ha obres de teatre que són monumentals, ja sigui pel seu desafiament, per la seva ambició o perquè acaben essent un fenomen extrateatral. Ara em venen al cap Àngels a Amèrica, Homebody/Kabul o Agost, per posar només exemples de la dramatúrgia nord-americana, sempre avesada a construir obres que aspiren a ser “més grans que la vida”. En aquest cas estem davant d’una obra magna, no només per la seva durada extrema (recordem que les dues parts d’Àngels a Amèrica tenien una durada fins i tot superior) sinó per la força del missatge i per la voluntat d’unir generacions davant de problemes comuns. Matthew López escriu un text que beu directament d’autors com O’Neill o Kushner, però que es presenta amb una prosa directe, aparentment més senzilla, però carregada d’humanitat i un coneixement profund dels personatges i els conflictes que vol desenvolupar. En aquest sentit, és d’admirar el ritme que té la narració, l’estructura interna de la peça i també la forma que té de superposar capes de contingut (la construcció d’una novel·la, la novel·la en si mateixa, la llicència de col·locar a E.M. Forster a la trama, etc.) Una filigrana que no notem, i que només un gran autor pot servir amb tanta facilitat.

L’aventura de fer aquesta obra en català va començar fa uns vuit anys. I és que no és fàcil enfrontar-se a un text d’aquesta complexitat, convèncer a un teatre perquè s’atreveixi amb una durada tan llarga, convèncer a uns actors perquè es deixin la pell a cada funció i fer que el públic s’embranqui en un viatge com aquest. Això s’ha aconseguit, en part, a un repartiment encapçalat per actors joves força coneguts; un repartiment en estat de gràcia del que destaquen els seus dos protagonistes, un Albert Salazar que és conscient de que està davant del repte més gran de la seva carrera i un Carlos Cuevas que tira de força, vitalitat i entusiasme. Els dos estan esplèndids, però no cal oblidar Carles Martínez (brillant i emotiu com a Morgan i com a Walter), Abel Folk i Marc Soler en un altre doble paper molt interessant... i molt difícil. Els altres intèrprets –fins a un total de 13- acompanyen igualment l’emoció de la trama com si d’un cor grec es tractés, desdoblant-se en diversos personatges i observant sempre la història com a testimonis o notaris d’uns fets excepcionals.

Però no podria deixar de fer aquest comentari sense citar la brillant tasca de direcció de Josep Maria Mestres, un director que porta ja molts anys i que potser mai hem reivindicat de la manera que es mereix, tot i haver dirigit grans i exitosos muntatges (Un matrimoni de Boston, Els Watson, L’oreneta). A L’herència ens regala una direcció minuciosa i molt estudiada, amb una gran atenció per les interpretacions –marca de la casa- i també per la composició de les escenes. La lenta transformació de la sala d’assaig fins a la casa que veurem al final (gran mèrit de Lluc Castells) és d’una elegància i un virtuosisme que només pot fer un gran director, a l’igual que l’escena final del primer acte... que no explicarem perquè la pugueu gaudir millor i amb tota l’emoció que mereix.

02/03/2025 - Teatre Lliure – Montjuïc
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Una història que parla de drets, llibertat i reconeixement

Opinió verificada

"Com us estimo nois... M'heu permès que vegi... allò que no vaig poder viure."
"Expliqueu la vostra història amb valentia. És una història que mereix ser explicada."
"Cuideu-vos. Cuideu-vos els uns als altres."

Josep Maria Mestres porta a escena la multipremiada peça del dramaturg Matthew López L’herència.

L’herència va ser originalment un encàrrec de Hartford Stage (director artístic Darko Tresnjak, director de producció Michael Stotts).
L’estrena mundial va tenir lloc al Young Vic de Londres el 2018 i a Nova York el 2019.

Inspirada en la novel·la Howards End (1910) de l’escriptor britànic Edward Morgan Forster, l’obra examina les relacions entre tres generacions diferents d’homes gais a la Nova York contemporània, tres dècades després de la irrupció de la sida als EUA.

L'herència se centra en les vides d'un grup d'homes joves homosexuals. L'escenari principal és Nova York. L'acció transcorre entre l'estiu del 2015 i la primavera del 2018, amb la pandèmia del VIH, el rerefons.
Els protagonistes estan interpretats per tretze grans actors, tres veterans de l'escena catalana: Carles Martínez (Morgan, Walter Poole), Abel Folk (Henry Wilcox) i Teresa Lozano (Margaret), una de les grans actrius d'aquests darrers temps del teatre català, que és d'admirar que amb vuitanta anys pugi dalt de l’escenari i ens regali una interpretació tan brillant del seu personatge, i una desena de joves actors, alguns d'ells amb un gran recorregut escènic: Dafnis Balduz, Ricard Boyle, Francesc Cuéllar, Carlos Cuevas, Eudald Font, Víctor G. Casademunt, Lluís Marqués, Albert Salazar, Marc Soler i Ferran Vilajosana.
Ells representen les diferents personalitats, les diferents maneres de pensar, les diferents classes socials i les diferents realitats. A través d'ells coneixem les seves decepcions, frustracions, angoixes, ambicions i somnis.

L'espectacle té dues parts que es poden veure en dies alterns, o bé totes seguides en format marató durant el cap de setmana. Jo vaig triar el format de marató. Us puc assegurar que, tot i tenir una durada de més de sis hores, no es fa gens feixuga.

L'herència és la història d'un col·lectiu que ha hagut de lluitar per uns drets i llibertats, contra perjudicis i estigmes. És la història d'uns homes valents, entregats i compromesos davant la necessitat d’estimar i ser estimar amb llibertat i sense por.

El títol fa referència, per una banda, l'herència material, amb la donació d’una propietat que esdevé clau en la trama de l'obra i per l’altra, l'herència espiritual, amb la preservació de la memòria històrica de la comunitat LGBTIQ+.

Es tracta d'una peça valenta, divertida, commovedora i profunda que parla sobre les transmissions i el llegat d'uns homes que van haver de lluitar per uns drets i unes llibertats, els quals hem heretat i dels quals en tenim la responsabilitat i el compromís de la seva preservació davant les generacions futures, sobretot davant els fets d'avui en dia on la dreta autoritària està avançant amb força arreu del món.
A L'herència també es parla de traïció, sexe, drogues, solidaritat i soledat, però per sobre de tot, parla d'amor, esperança i valentia.

Us la recomano perquè el text que és realment meravellós, per una encertada direcció i per unes interpretacions absolutament brillants.
És admirable veure com durant les sis hores de representació, la interpretació no decau en cap moment.

També podeu comprar el text, que ha estat editat per Comanegra dins de la col·lecció Llum de guàrdia del Teatre Lliure, al mateix teatre.

02/03/2025 - Teatre Lliure – Montjuïc
namar35

Ha estat genial

28/07/2025
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Uffff…
Una de esas experiencias teatrales que se te quedan en el recuerdo para siempre. Más de 6 horas de una historia de amor, de amistad, del colectivo LGTB, de sus luchas, de sus enfermedades…
Una Master Class donde 13 intérpretes dan una lección teatral única.
Que consigan hacer esta historia que pide tanto del espectador y que no se haga nada pesada y que además acabes aplaudiendo de pie es toda una proeza.
La historia, las actuaciones, la escenografía. Todo funciona a la perfección!!
Carlos Cuevas y Albert Salazar son los grandes protagonistas pero están maravillosamente arropados por todos los secundarios.
Los veteranos Abel Folk y Carles Martínez me han sorprendido muchísimo en estos papeles tan diferente a lo que hemos visto de ellos!
Y qué revelación el actor Marc Soler. Hay que seguirle la pista porque menudo talento!!
Bravo! Solo espero que la repongan la temporada que viene porque repito sin duda!

08/03/2025
David

Els actors i els personatges atrapen, et xuclen ja no cap a l’escenari sinó cap a les seves vides. T’obliguen a sentir-les i a empatitzar amb ells. Una direcció ben treballada i una interpretació que transmet vida davant de tanta mort. Memorable

24/02/2025
mateusarguelho

Aquesta obra és molt commovedora. Els actors són molt entregats. La història d’Eric i el seu viatge de maduració em van tocar profundament. L’actor que interpreta Eric, Albert Salazar, va plasmar tota l’emoció d’una manera captivadora. En general, puc dir que aquesta obra quedarà en la meva memòria per sempre. El final del primer acte és visceral.

23/02/2025
Germinal

Tot i que està considerada per la crítica com una gran obra i ha estat multipremiada, l’he trobada per sota de les expectatives que tenia amb aquestes referències.
La dramatúrgia és interessant però cau en alguns dels nombrosos tòpics habituals en el teatre i el cinema nord-americà convencionals, en especial l’abús de moments melodramàtics i sensiblers. Alguns dels elements de la trama, com ara la superació de les barreres de classe a través de l’amor en la comunitat gai, semblen inversemblants. D’altra banda l’autor se centra exclusivament en la comunitat gai masculina, ignorant completament l’homosexualitat femenina.
Pel que fa la interpretació tots els actors estan prou bé destacant el talent interpretratiu dels més veterans, particularment d’en Carles Martínez, brillant en el seus dos papers.
L’escenografia, senzilla excepte en la part final, és útil per ressaltar la part interpretativa, basada en la paraula i el gest com a elements centrals de l’obra.

22/02/2025

Deixa la teva opinió

Informació pràctica

Teatre Lliure - Montjuïc, Barcelona

Pg. Santa Madrona, 40, 08038, Sants-Montjuïc, Barcelona

Veure mapa

Sales:
Sala Fabià Puigserver: 736 persones
Espai Lliure: 172 persones

Accessibilitat

Accessos adaptats i seients reservats. Places d’aparcament reservades (932 892 770).
Assistència al mòbil per a persones amb discapacitat auditiva.
Guia d’accessibilitat per a persones amb diversitat cognitiva.
En les funcions dels Divendres accessibles pots trobar:
Bucle magnètic, Sobretítols adaptats, Traducció simultània en llengua de signes catalana, Audiodescripció, Sessió relaxada per a persones amb trastorns de l’espectre autista.

Consulta aquí els espectacles amb funcions accessibles.

Canal oficial de venta d'entrades
Compra 100% segura
Métode de pagament:
Targeta de dèbit i crèdit

Articles relacionats

‘L’herència’ i ‘La tercera fuga’ i ‘Ànima’, els més nominats als VIII Premis Teatre Barcelona

Teatre Barcelona, la revista, cartellera digital i comunitat d’arts escèniques de referència, ha anunciat els espectacles i professionals nominats als VIII Premis Teatre Barcelona, que reconeixen el millor de la […]

25 juliol 2025

‘L’herència’, memòria i identitat queer al Lliure

Fins al 16 de març es pot veure al Teatre Lliure estrena L’herència, la multipremiada peça del dramaturg Matthew López sobre la cultura gai i el llegat de la sida, dirigida per Josep Maria Mestres. L’herència se centra […]

17 febrer 2025