Tot el que necessites per anar al teatre

Les estrebades d'una pinta trencada

Les estrebades d'una pinta trencada

La tercera obra del Cicle DespertaLab ens planteja una pregunta: Si poguéssim parlar amb nosaltres mateixos quan tot això era possible, què ens diríem? Elena Nieto i Mar Pawlowsky són la Lia, una dona que torna al seu
passat buscant respostes.

SINOPSI

“Vaig anar a la universitat 6 vegades. Vaig tenir 10 parelles i 40 casaments. Vaig tenir 150 gossos, sempre amb el mateix nom. I fills… tants que ni recordo. Gairebé cada dia era rica, i pràcticament tots era una princesa”.

Les decisions de la Lia que van esquerdar-li el camí la van fer caure i la van convertir en qui és: una dona infeliç. Ara potser s’omplirà de valor i s’atrevirà a fer un pas que la pugui portar ben lluny; molt més enllà d’aquells somnis que tota la vida uns i altres s’han esforçat per tenyir-li de rosa.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Hebert Parodi

    Sensacions contraposades. Que per entendre (connectar és una altra cosa, segurament més important, que no té perquè anar lligada si bé ajuda) hagis de llegir una sinopsi o referència prèvia no m’acaba de fer. Hi ha un punt que les pretensions intel·lectuals, trencadores, innovadores van un pas més enllà i descarrilen, si bé el plantejament és ben atractiu (tornar al nostre jo de fa anys per a refugiar-nos -o entendre el perquè- de com la vida no és el conte de fades que crèiem.
    Bona direcció d’un text i estructura farragosa amb una molt bona interpretació, especialment de Mar Pawlosky a qui haurem de seguir.
    I enèsim espectacle espatllat pel típic amic d’artista que riu de forma estrident per a fer notar que ell sí entén tot, capta cada matís, gaudeix tant copm l’artista… tot per una salutació personalitzada al final en forma d’acuclada d’ull. Patètic. I penso, és pura intuició, que als actors, després d’un parell de minuts, això també els deu cansar.

    19/07/2015