Les estrebades d'una pinta trencada

Sensacions contraposades. Que per entendre (connectar és una altra cosa, segurament més important, que no té perquè anar lligada si bé ajuda) hagis de llegir una sinopsi o referència prèvia no m’acaba de fer. Hi ha un punt que les pretensions intel·lectuals, trencadores, innovadores van un pas més enllà i descarrilen, si bé el plantejament és ben atractiu (tornar al nostre jo de fa anys per a refugiar-nos -o entendre el perquè- de com la vida no és el conte de fades que crèiem.
Bona direcció d’un text i estructura farragosa amb una molt bona interpretació, especialment de Mar Pawlosky a qui haurem de seguir.
I enèsim espectacle espatllat pel típic amic d’artista que riu de forma estrident per a fer notar que ell sí entén tot, capta cada matís, gaudeix tant copm l’artista… tot per una salutació personalitzada al final en forma d’acuclada d’ull. Patètic. I penso, és pura intuició, que als actors, després d’un parell de minuts, això també els deu cansar.