Laboratoria Flamenco: Y perdí mi centro

Sinopsi

Quatre éssers sobre l’escenari qüestionen a través del cos, la música i el flamenc què és ser dona, com si per un moment avancessin al curs de la història i contemplessin la realitat des d’un altre pla, futur o extraterrestre. Al principi, inclassificables, amb un vestuari que esborra tot rastre de feminitat i una escenografia minimalista, les artistes comencen un viatge galàctic cantat i ballat a través dels pals clàssics del flamenc. Un llenguatge que els serveix per posar en dubte el binari, l’opressió de les dones en el món de l’art, recuperant la força ancestral d’aquest estil de música, sempre vinculat a la terra i al poder de la comunitat, així com reivindicant els temps de la dona i de la creació en un món assetjat per les presses i la productivitat. Amb aquest recorregut per “soleá”, serrana, canya o “farruca”, s’ofereix una oportunitat renovada perquè les dones triïn com viure i expressar la seva feminitat, cosa que només és possible si ens donem l’espai i temps necessaris per fer el viatge de tornada. Perquè la vida és això, el moviment cap al mateix centre, i si la dona perd això i es desvirtua la seva essència, el món pateix un desajust en el qual la humanitat surt perdent.

Fui piedra y perdí mi centro y me arrojaron al mar y al cabo de mucho tiempo

mi centro vine a encontrar Fui piedra (soleá)