La sala Flyhard presenta l’obra seleccionada a la convocatòria de textos d’aquesta temporada, La vida pornogràfica de Carles Mallol, amb direcció de Gorka Lasaosa, una comèdia negra i crua sobre les relacions entre pares i fills al segle XXI.
SEXE, PORNO, VIDA I MORT són els quatre blocs d’aquesta comèdia domèstica, negra i salvatge, que narra una situació tan real però alhora tan inversemblant que ens podríem creure que sortís al telenotícies.
Per això, només entenc una direcció agressiva però subtil alhora, on l’epicentre sigui el treball interpretatiu per donar ritme i espai a aquest terrabastall familiar.
Els personatges de La vida pornogràfica aposten per veure allò que passa, però no per viure-ho… Creuen que n’hi ha prou amb registrar tot allò que els envolta sense que hagin de registrar-ho físicament.
Benvinguts als dilemes de La vida pornogràfica.
Gorka Lasaosa

Sinopsi

En Lluís i la Míriam han filtrat tota la vida del seu fill a través de l’objectiu de la càmera del mòbil. Han gravat els moments més importants de la vida de l’Èric obsessionats amb la idea de poder-li regalar un vídeo recopilatori quan el noi faci els divuit anys. Ara que s’acosta aquesta data, en Lluís creu que han d’aconseguir un dels vídeos més importants: la primera relació sexual de l’Èric.

Pel seu fill, però, rebre aquest regal no serà especialment agradable, sobretot perquè li suposarà haver d’assumir una veritat: els seus pares només coneixen l’Èric que tenen gravat. Del de veritat, no en saben gairebé res.

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 5

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Els límits de la privacitat

Les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i l’ús que en fem d’elles ha generat nous dilemes ètics que està molt bé que el teatre abordi. La vida pornogràfica, en aquest cas, explora un interessantíssim punt de partida: ¿és lícit gravar els moments de la vida d’un fill (fins i tot els més íntims) per tenir-los com a record? Aquest plantejament genera un conflicte dialèctic fascinant que oscil·la entre la discussió moral, l’humor negre i un costumisme familiar tan real que incomoda. Principalment, Carles Mallol, que ja va estrenar Mata el teu alumne també a la Sala Flyhard, ha encertat de ple en aquest tema que no té una resposta clara, però que, portat a l’extrem, aconsegueix qüestionar moltes de les pràctiques que ja fa temps que tenim normalitzades. Fins a quin punt té sentit, en realitat, voler immortalitzar tots els nostres records? No és més important viure el moment que voler enregistrar-lo?

Sense caure en la demagògia, l’autor inspecciona, de pas, les relacions de parella i paternofilials, amb un trio protagonista (Pepo Blasco, Patrícia Bargalló i Pablo Hernández) divertits, naturals i molt creïbles com a matrimoni i fill. La direcció de Gorka Lasaosa és conscient que ha d’estar al servei d’un text àgil i efectiu i, per tant, posa tota la seva atenció, molt encertadament, en els petits detalls i el lluïment dels intèrprets. En definitiva, es tracta d’una peça entretinguda i profunda que sap exposar de manera senzilla i lúdica un tema complex, sense estalviar-li la mala llet. Ja l’espectador extraurà, si vol, les seves pròpies conclusions, ja que, el muntatge es queda una mica al marge d’establir una tesi concreta. Això, en realitat, es pot considerar una virtut, en temps on caure en el pamflet s’ha convertit en una tendència, malauradament, massa habitual.

06/04/2021
Josep OS

L’any passat es va veure a La Flyhard i ara de gira la vaig recuperar al Casal de Vallromanes. Escrita per Carles Mallol i dirigida per Gorka Lasaosa ens parla d´un matrimoni i un fill que compleix 18 anys. Des que va néixer, els pares han anat gravant del fill, les primeres vegades com pot ser la primera dent, la primera paraula o la primera disfressa però tenen el dubte si incloure com a tancament d’aquest vídeo la seva primera relació sexual amb la nòvia. Aquest fet s’allarga i allarga amb unes converses planes que no aporten res, desaprofitant l’aprofundiment del tema com podria, és lícit traspassar els límits de privadesa, o perquè perdem el temps fent-nos fotos o registrant en lloc de gaudir del moment?. La interpretació tant dels pares com del fill m’ha resultat poc creïble, fet que tampoc no ajuda a millorar el text. Part del públic reia, no sé ben bé de què, mentre jo mirava el rellotge.

06/03/2022
Marta Turu Pedrola

En una societat acostumada a tenir el mòbil a la mà, digitalitzem els moments per recordar-los o per viure’ls? Fotografiem i gravem per compartir o per exposar? No és plena una experiència, sigui quina sigui, sense enregistrar-la?
Noranta minuts de comèdia, d’acidesa i sinceritat amb un text brillant i divertit, que critica i convida a la reflexió a través d’unes actuacions naturals i carregades de complicitat (aplaudiments pel repartiment en la seva totalitat, excel·lents tots tres). Els minuts i les rialles flueixen amb senzillesa i ritme a través dels quatre blocs que s’aixequen com a pilars per sostenir els principals dilemes que es plantegen sobre l’escenari.
La Flyhard sempre ofereix un ambient acollidor i distès, però “La vida pornogràfica” aconsegueix més que això; a l’abandonar-ne el seu menjador, qui més qui menys -especialment aquells que han intentat immortalitzar el moment; fotografiant l’escenari, per exemple- es pregunta si viu la seva vida o, com els personatges d’aquesta suposada ficció, també la recupera a través d’una pantalla.

21/11/2021
Miquel Gordó Marina

La obra i les interpretacions van de menys a més.

13/04/2021
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Unos padres deciden grabar los primeros momentos de su hijo en su vida para cuando celebre su mayoría de edad regalarle un vídeo con todos esos momentos tan bonitos. Su primer pipi, su primera comida sólida, su primer día en el cole, su primer beso…
Pero qué pasa cuando deciden que tienen que grabar también su primera relación sexual?
Como se lo tomará el chico cuando vea el vídeo??
Lo reconozco. Suelo disfrutar mucho de las obras que programan en la Flyhard. Pero mira, esta vez no…
No me ha funcionado la historia (aunque reconozco que el giro final me ha gustado), no me han convencido los actores (Pepo Blasco y Patrícia Bargalló no me han convencido como matrimonio. Y desde luego la interpretación del hijo tampoco me ha gustado).
Y creo que la opinión ha sido unánime. Hemos ido 5 personas y no nos ha gustado la obra a ninguno.
Una pena…

08/04/2021

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

La Sala Flyhard celebra 10 anys d’història amb un documental

L’any 2004 va néixer Flyhard, una companyia que es movia entre Barcelona i Vilafranca del Penedès formada per Roser Blanch, Xavier Vallès i Jordi Casanovas, un any després s’hi sumaven […]

16 novembre 2020