Tot el que necessites per anar al teatre

La vida pornogràfica

La vida pornogràfica

La sala Flyhard presenta l’obra seleccionada a la convocatòria de textos d’aquesta temporada, La vida pornogràfica de Carles Mallol, amb direcció de Gorka Lasaosa, una comèdia negra i crua sobre les relacions entre pares i fills al segle XXI.

SEXE, PORNO, VIDA I MORT són els quatre blocs d’aquesta comèdia domèstica, negra i salvatge, que narra una situació tan real però alhora tan inversemblant que ens podríem creure que sortís al telenotícies.

Per això, només entenc una direcció agressiva però subtil alhora, on l’epicentre sigui el treball interpretatiu per donar ritme i espai a aquest terrabastall familiar.

Els personatges de La vida pornogràfica aposten per veure allò que passa, però no per viure-ho… Creuen que n’hi ha prou amb registrar tot allò que els envolta sense que hagin de registrar-ho físicament.

Benvinguts als dilemes de La vida pornogràfica.

Gorka Lasaosa

Sinopsi

En Lluís i la Míriam han filtrat tota la vida del seu fill a través de l’objectiu de la càmera del mòbil. Han gravat els moments més importants de la vida de l’Èric obsessionats amb la idea de poder-li regalar un vídeo recopilatori quan el noi faci els divuit anys. Ara que s’acosta aquesta data, en Lluís creu que han d’aconseguir un dels vídeos més importants: la primera relació sexual de l’Èric.

Pel seu fill, però, rebre aquest regal no serà especialment agradable, sobretot perquè li suposarà haver d’assumir una veritat: els seus pares només coneixen l’Èric que tenen gravat. Del de veritat, no en saben gairebé res.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Marta Turu
    Marta Turu

    En una societat acostumada a tenir el mòbil a la mà, digitalitzem els moments per recordar-los o per viure’ls? Fotografiem i gravem per compartir o per exposar? No és plena una experiència, sigui quina sigui, sense enregistrar-la?

    Noranta minuts de comèdia, d’acidesa i sinceritat amb un text brillant i divertit, que critica i convida a la reflexió a través d’unes actuacions naturals i carregades de complicitat (aplaudiments pel repartiment en la seva totalitat, excel·lents tots tres). Els minuts i les rialles flueixen amb senzillesa i ritme a través dels quatre blocs que s’aixequen com a pilars per sostenir els principals dilemes que es plantegen sobre l’escenari.

    La Flyhard sempre ofereix un ambient acollidor i distès, però “La vida pornogràfica” aconsegueix més que això; a l’abandonar-ne el seu menjador, qui més qui menys -especialment aquells que han intentat immortalitzar el moment; fotografiant l’escenari, per exemple- es pregunta si viu la seva vida o, com els personatges d’aquesta suposada ficció, també la recupera a través d’una pantalla.

    21/11/2021
  • Miquel Gordó Marina

    La obra i les interpretacions van de menys a més.

    13/04/2021
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Unos padres deciden grabar los primeros momentos de su hijo en su vida para cuando celebre su mayoría de edad regalarle un vídeo con todos esos momentos tan bonitos. Su primer pipi, su primera comida sólida, su primer día en el cole, su primer beso…
    Pero qué pasa cuando deciden que tienen que grabar también su primera relación sexual?
    Como se lo tomará el chico cuando vea el vídeo??

    Lo reconozco. Suelo disfrutar mucho de las obras que programan en la Flyhard. Pero mira, esta vez no…
    No me ha funcionado la historia (aunque reconozco que el giro final me ha gustado), no me han convencido los actores (Pepo Blasco y Patrícia Bargalló no me han convencido como matrimonio. Y desde luego la interpretación del hijo tampoco me ha gustado).
    Y creo que la opinión ha sido unánime. Hemos ido 5 personas y no nos ha gustado la obra a ninguno.
    Una pena…

    08/04/2021
Articles relacionats
La Sala Flyhard celebra 10 anys d’història amb un documental

La Sala Flyhard celebra 10 anys d’història amb un documental

16 novembre 2020

L’any 2004 va néixer Flyhard, una companyia que es movia entre Barcelona i Vilafranca del Penedès formada per Roser Blanch, Xavier Vallès i Jordi Casanovas, un any després s’hi sumaven […]